Direcció: Platero Suárez ,11-baix
Població: València
C.P.: 46009
Telèfon: 96/ 365.49.20
Fax: 96/ 365.14.59
Documents per a consultar en la sala
- V1097 Grabación
- F235 Pepa Castillo. 2 còpies (22*15 cm, B/N), 4 còpies (15*10 cm, [...]
- DT/1379 Moma Teatre: dossier concertació 1993(informe artístic i [...]
- DT/3117 Convenios firmados entre Moma Teatre y Teatres 1998-2004. [...]
- DT/3407 Planos Proyecte Atelier Moma. Moma Teatre.
Fitxa tècnica
Dirección: Alfaro Hoffman, Carles
Detalls
Carles Alfaro va fundar MOMA TEATRE l'any 1982. Des d'aleshores s'han produït els següents espectacles:
-THE KNACK d'Ann Jellicoe. Dirigida per Martín Adjemián.
Estrena al Teatre del Micalet, 1982. Menció especial "Premi de la Diputació de València".
-EL MALALT IMAGINARI de Molière. Dirigida per Carles Alfaro.
Estrena a la Sala Escalante, 1983. "Premi de la Diputació de València".
-EL MONTAPLATOS de Harold Pinter. Dirigida per Carles Alfaro.
Estrena al Teatre a Banda, 1986. Actor convidat: Edison Valls.
-EL MONTAPLATOS de Harold Pinter. Dirigida per Carles Alfaro.
Producció subvencionada per la Conselleria de Cultura de la Generalitat de València. Estrena a la Sala Moratín de València (CDGV), 1989. Actor convidat: Joaquín Hinojosa.
-CEL ENLLÀ TOT SÓN VINYES, versió lliure sobre textos de Michel de Ghelderode. Dirigida per Carles Alfaro.
Companyia concertada amb la CCGV. Estrena a la seu de Moma Teatre, 1988.
-INÈRCIA, de creació pròpia. Dirigida per Carles Alfaro.
Companyia concertada amb la CCGV. Estrena a la seu de Moma Teatre, 1989.
-BASTED, una idea original de Carles Alfaro. Dirigida per Carles Alfaro.
Companyia concertada amb la CCGV. Estrena a la Sala Trapezi, 1990. Reposada a la Sala Moratín (CDGV), 1991.
-LA CANTANT CALBA de Ionesco. Dirigida per Joaquín Hinojosa.
Companyia concertada amb la CCGV. Estrena a la Sala Moratín (CDGV), 1991.
-EL CAS WOYZECK de G. Büchner. Dirigida per Carles Alfaro.
Coproducció de MOMA TEATRE, CENTRE DRAMÀTIC DE LA GENERALITAT VALENCIANA i CENTRO NACIONAL DE NUEVAS TENDENCIAS ESCÉNICAS amb la col·laboració del MINISTERI DE CULTURA, MÚSICA 92 i ÀREA DE MÚSICA D'IVAECM.
Pre-estrenada a Cullera el 6 de desembre de 1992. Estrenada a la Sala Rialto (CDGV) de València, el 20 de gener de 1993.
CARLES ALFARO, direcció artística.
Entre 1977 i 1981 realitza estudis i seminaris d'interpretació a càrrec de: Antonio Díaz Zamora (València); Odin Theatre (Dinamarca); Roy Hart Theatre (França); Les noctambules (França); Faunus Theatre (Dinamarca); Firlenfanz (Alemanya); Martín Adjemián, Jesús Aladren (Madrid)...
En 1982 participa com a actor en "El mito de Edipo rey" de Sòfocles, dirigit per Stavros Doufexis, en la companyia de José Luis Gómez. Aquest mateix any funda la companyia estable Moma Teatre a València i estrena "El Knack" d'Ann Jellicoe, dirigit per Martín Adjemián, espectacle en el qual intervé com a actor i ajudant de direcció. L'any següent, amb la mateixa companyia, dirigeix el seu primer muntatge, en el qual també actúa, "El malalt imaginari" de Molière.
Posteriorment es trasllada a Londres on, en 1985, després d'una prolongada estada d'estudi, es diploma com a director en "The British Theatre Association For Directors And Drama Instructors". Aquest període conclourà a Oslo, on participa com ajundant de direcció en "Sueño de una noche de verano", dirigit per Franzisca Aarflot.
A partir de 1986 reprén les seues iniciatives independents en Moma Teatre. Intervé com actor, director i escenògraf en "El montaplatos" (1987) de H. Pinter; com a director, escenògraf i sumista de "Cel enllà tot són vinyes" (1988), "Inèrcia" (1989) i "Basted" (1990); i com a escenògraf en "La cantant calba" (1991), dirigida per Joaquín Hinojosa.
Durant aquest mateix període participa com a actor en "V-36/39 Crónica civil" (1986), dirigit per Edison Valls en Ananda Dansa; col·labora en com a ajudant de direcció en "Poeta en Nueva York" (1986), dirigida per Joaquín Hinojosa, i en "Quimera y amor de don Perlimplín con Belisa en su jardín" (1990), dirigida per José Luis Gómez.
És adjunt a la direcció en "La vida es sueño" (1988), dirigida per Franzisca Aarflot a Oslo i en "Una llamada para Pirandello" (1991) d'A. Tabuchi, producció del Centro Dramático Nacional, dirigida per Joaquín Hinojosa. Dissenya l'escenografia d'"El mussol i la gata" (1989) del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.
Els seus treballs com a director són "Entre els porcs" (1990) d'Athol Fugard, del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana i "El cas Woyzeck" (1992) en Moma Teatre, produccions en les quals també dissenya l'escenografía; "Quijote" (1991), de la companyia Bambalina Titelles; i com a adjunt a la direcció en "Lope de Aguirre, traidor" (1992), de Sanchis Sinisterra, per al V Centenari, dirigit per José Luis Gómez.
Amics, ja han passat quinze anys des de la freda nit del 18 de desembre de 1982, quan Moma Teatre agraí per primera vegada el calor del públic al Teatre Micalet de València. Quinze anys procurant mantindre aquest calor i sent testimoni actiu dels canvis produïts en la vida escènica de la ciutat. Durant tot aquest temps hem realitzat un treball que recordem amb alegria i amb el qual hem intentat oferir-vos un tractament rigorosament contemporani de les propostes més diverses per tal d'anar configurant així, any rere any i obra rere obra, un accent propi, un segell definitori de la nostra trajectòria.
Des d'aquella llunyana nit, amb "El knack", "El muntaplats", "Inèrcia", "Cel enllà tot són vinyes", "Basted", "La cantant calba" o "El cas Woyzeck", "Metro", "Borja-Borgia", "Càndid", "La lliçó" i "L'urinari", hem intentat reviure les paraules i els gestos d'unes obres de teatre actuals i antigues, d'ací i enllà, i així hem anat construint la nostra maduresa. Gràcies a l'ajuda del públic, la crítica, les institucions i tots els còmplices que al llarg dels anys han anat col·laborant amb nosaltres, hem crescut i hem viscut en un espai que ara volem compartir.
Perquè creguem en el teatre; perquè creguem que el teatre viu en cadascun dels gestos d'un actor i en cada mirada d'un espectador atent; perquè creguem que tota la societat necessita el seu teatre per a mirar-se en ell, per a comprendre's i per a somiar-se; perquè creguem que cada espai obert de teatre és un nucli de vida, un refugi i un ferment, hem sentit la necessitat de crear un vincle més directe, personal i arrelat amb la vida teatral i el públic de la nostra ciutat. Això volem que siga l'Espai Moma.
Un espai on es puga desplegar una oferta cultural més diversa i inquieta en la ciutat de València.
Un espai polivalent i interdisciplinar.
Un espai que estimule a qui treballa en ell, que provoque i que ajude a respondre.
Un espai on siga fàcil sentir què és el teatre i per a què el fem.
Un espai on actors, ballarins, músics, directors i dissenyadors puguen col·laborar, on tornen a treballar i a gaudir a una escala humana, i on es puga creure apassionadament en allò que s'està fent.
Aquestes intencions són el nostre desig i la ferma voluntat que regirà la nostra casa. Per això necessitem que siga també la vostra, que la sentiu pròpia.
En definitiva, Espai Moma naix amb la intenció d'aglutinar totes aquelles persones que senten la cultura com un element necessari i vital per a oferir una plataforma impulsora a tots aquells col·lectius que activen la vida social de València.
ESPAI MOMA
Iniciem la nostra programació de la inaugural temporada 97/98 amb el cicle de dramaturgs contemporanis valencians "Autors: ara i ací", com una obligat ressò d'aquest extraordinari moment que respira la dramatúrgia valenciana (ja anteriorment reconeguda pels forasters, com és habitual), amb la seguretat de no estar tots els que són però sí tots els que estan. A més a més, presentem tres concerts, dos de la formació internacionalment reconeguda Grup Instrumental de València, grup que resident, junt al Moma Teatre, de l'Espai Moma; i un del Festival de música contemporània "Ensems".
Coincidint la inauguració amb les tres estrenes del cicle, s'exposen al vestíbul tres mostres amb caràcter d'instal·lació. I, finalment, tanca la temporada el projecte "Atelier", que realitza unes representacions del laboratori resultant de l'encontre anual interdisciplinar.
Espectacles
The Knack
El malalt imaginari
El Muntaplats
Cel enllà tot són vinyes
Inèrcia
Basted
La Lliçó
L'urinari / El urinario
L'altre
Metro
Nascuts culpables
Naturalesa i propòsit de l'univers
Varietés a la cuina
El caso Woyzeck / El cas Woyzeck
La cantant calba
Les Llums
Càndid
La caiguda
Incendiaris
Pinter al Rialto. El Montaplatos
Borja Borgia
Programa Pinter: Estació Victòria; La penúltima copa; Una Alaska Particular; Celebració
El páramo donde fue herido de muerte Jorge Manrique
Càndid
Programa Pinter: Nit; Monòleg; La col·lecció
Vània
La vida es sueño [vv.105-106]
José K, Torturado (Moma teatre)