Més dades

Una gota de nicotina aïllada al llagrimal d'un ull produeix la mort instantània. I encara n'hi ha més, no deixa ni rastre. És curiós: hi ha gent que es fuma tres paquets de tabac al dia i mor de tan vella com és.

Un xic entra a l'urinari poc després que la pel·lícula haja començat. És l'última sessió. El xic no té interés en veure-la: ja ho ha fet tres vegades. Allí es troba un altre home, un representant de bragues i sostenidors. Tampoc està molt interessat en l'art cinematogràfica. Prompte n'apareix un altre: un home gros que entra i ix una vegada i una altra i que diu que és l'encarregat de la projecció del cinema. Més tard, fins i tot entra una dona.

Cap d'ells ha anat a veure la pel·lícula o a fer l'ús que li correspon a un urinari. El xic comença a preguntar-se per què dimonis estan allí. Comença a ficar els nassos en un assumpte que no arriba a entendre: no s'adona que la seua imaginació pot donar-li les respostes i al mateix temps trair-lo. Se li ofereix la possibilitat d'escollir, però no pot distingir si el que succeeix és cert o és una pel·lícula de terror.

Cap a aquest punt es dirigeixen les traces en "L'urinari". No es tracta de saber si la realitat va més enllà de la ficció, si la realitat és dubtosa o som nosaltres incapaços d'aïllar-la. Potser en el fons no ho desitgem, potser tenim por que una gota de realitat aïllada al llagrimal ens provoque la mort instantània, sense deixar ni rastre. Morirem de tan vells com serem.

Representacions

Teatre Rialto: 15/05/1997
Teatre Rialto: 15/05/1997
Teatre Rialto: 15/05/1997
Teatre Arniches: 10/05/1997
Teatre Arniches: 10/05/1997
Teatre Arniches: 10/05/1997