Companyia: Ananda Dansa

---

Documents per a consultar en la sala

• F225 'Ananda dansa'. 1 còpia (18*24 cm., B/N)

---

Fitxa tècnica

Direcció: Valls, Edison
Coreografia: Valls, Rosángeles
Direcció coreogràfica: Valls, Rosángeles
Espai sonor: Candel, Salvador

---

Més dades

PRIMERA PART
Lectura - Mostra
MALHER, ELTON JOHN, GUEM i ZAGA
Brada versus Mort: SALVADOR CANDEL
Rèquiem: GABRIEL FAURE

SEGONA PART
Cant de la Sibil·la
LLIR ENTRE CARDS: JOAN BUDRIEN (sobre un poema d'Ausiàs March, Cant de la Sibil·la: Popular)
La fin du Voyage: GOLDEN JAZZ QUARTET Ballet guanyador del Premi del Concurs Internacional de Coreografia de Nyón - SUÏSSA 81
Ítaca: SALVADOR CANDEL, RITOS TIBETANOS, LLUIS LLACH

La paraula ANANDA prové del sànscrit i significa la realització d'un mateix. Ananda fou un gran iogui que aconseguí al final de la seua vida la perfecció i la pròpia realització.

LECTURA MOSTRA: Lectura didàctica visual coreografiada amb la tècnica que utilitzem.

BRADA VERSUS MORT: De com Bradamar s'enfronta a la mort.

RÈQUIEM: Aquestes són les escriptures de Thot. Són les paraules màgiques amb què Isis tornà la vida a Osiris des de la mort: "Oh! Amon Ra, Déu dels Déus. La mort no és més que el portal d'una nova vida. Vivim hui i tornarem a viure. Tornarem de moltes maneres". Llibre dels morts.

CANT DE LA SIBIL·LA: És la contraposició de dues de les formes que l'home té per entendre la vida a través de la religió. D'una banda, el "Llir entre cards" que prové del Renaixement, època de progrés i d'intel·lecte en la qual l'home esdevé central i comença a substituir a Déu; i, per altra banda, el "Cant de la Sibil·la", de l'Edat Mitjana, període en el qual l'Esglèsia estava al cim del poder i la visió de la vida era completament pessimista: la por al pecat i al càstig etern, la por a Déu i la superstició, la màgia i la bruixeria.
Un monjo vestit amb una túnica, corona de llorer i ceptre pujava a un tron i, després d'anunciar que Crist no havia vingut a la terra per a dur l'alegria sinó per a patir i consolar els homes, cantava: "Déu universal vindrà per a jutjar-nos i a cadascú li donarà el que és just. A vosaltres que esteu ací, ara, pregant amb devoció que us concedisca la Salvació".
És una marxa dels condemnats, una marxa de superstició al temple de Déu.

LA FIN DU VOYAGE: Offrande á la fin d'une journée.

ÍTACA: Ballet per a tres ballarins i una ballarina.
El destí, l'etern viatge de l'home cap al saber i l'autorrealització, el camí del coneixement i al final, la prova més dura, l'enfrontament.

PRIMERA PARTE
Lectura -Muestra
MALHER, ELTON JOHN, GUEM I ZAGA
Brada versus Mort: SALVADOR CANDEL
Réquiem: GABRIEL FAURE

SEGUNDA PARTE
Cant de la Síbila
LLIR ENTRE CARDS: JOAN BUDRIEN (sobre un poema de Ausiàs March, Cant de la Síbil·la: Popular)
La fin du Voyage: GOLDEN JAZZ QUARTET Ballet ganador del Premio del Concurso Internacional de Coreografía de Nyón - SUIZA 81
Ítaca: SALVADOR CANDEL, RITOS TIBETANOS, LLUÍS LLACH

La palabra ANANDA proviene del sánscrito y signifca la realización de uno mismo. Ananda fue un gran yogui que consiguió al final de su vida la perfección y la propia realización.

LECTURA MUESTRA: Lectura didáctica visual coreografiada con la técnica que utilizamos.

BRADA VERSUS MUERTE: De como Bradamar se enfrenta a la muerte.
RÉQUIEM: Estas son las escrituras de Thot. Son las palabras mágicas con que Isis devolvió la vida a Osiris desde la muerte: "Oh! Amon Ra, Dios de los Dioses. La muerte no es más que el portal de una nueva vida. Vivimos hoy y volveremos a vivir. Volveremos de muchas maneras". Libro de los muertos.

CANT DE LA SÍBILA: Es la contraposición de dos de las formas que el hombre tiene para entender la vida a través de la religión. Por una parte, el "Llir entre cards" que proviene del Renacimiento, época de progreso y de intelecto en que el hombre es central y comienza a sustituir a Dios; y, por otra parte, el "Canto de la Síbila", de la Edad Media, período en que la Iglesia estava en la cima del poder y la visión de la vida era completamente pesimista: el miedo al pecado y el cástigo eterno, el miedo a Dios y la superstición, la magia y la brujeria.
Un monge vestido con una túnica, corona de laurel y cetro subía a un trono y, después de anunciar que Cristo no había venido a la tierra para llevar la alegría sino para sufrir y consolar a los hombres, cantaba: "Dios universal vendrá para juzgarnos y a cadauno le dará lo que es justo. A vosotros que estáis aquí, ahora, rogando con devoción que os conceda la Salvación".

LA FIN DU VOYAGE: Offrande á la fin d'une journée.

ÍTACA: Ballet para tres bailarines y una bailarina.
El destino, eterno viaje del hombre hacia el saber y la autorealización, el camino del conocimiento y al final, la prueba más dura, el enfrentamiento.

---

Representacions

Casino Platja: 04/08/1982

---