Més dades

El somni d'una nit d'estiu és una de les millors comèdies de William Shakespeare i és una de les poques obres que no prové d'una reelaboració de materials ja existents, sinó que és el fruit de la seva imaginació, i revela d'una manera més clara que altres obres les seves actituds sobre la vida i sobre l'art. Està plena de totes dues coses. L'energia vital d'El somni és ja evident en la presentació de maneres diferents de ser, de viure i d'estimar. L'amor apareix en cinc parelles diferents: Teseu i Hipòlita, Oberon i Titània, Lisandre i Hèrmia, Demetri i Helena, i finalment Píram i Tisbe en la comèdia que representen els artesans. Cinc concepcions diferents de l'amor, que actuen com a miralls per a cada espectador i que constitueixen tot un ventall de possibilitats, alterades per la màgia, perquè la màgia també pot representar tot allò que els mortals experimentem, però que no podem entendre com, per exemple, els canvis del desig, que fins i tot arriba a fer que la reina de les fades s'enamori d'un ase. Si fins i tot això és possible, no cal que ens estranyem de res del que ens pugui passar a nosaltres a la vida real.

El món dels personatges reals (del qual els artesans formen un grup apart tractat amb una mescla perfecta de comicitat i de tendresa) i el món dels esperits està perfectament entreteixit per l'argument, que porta els enamorats al bosc on habiten les fades on Puck exercirà (sobre el públic) una de les atraccions més fortes de les comèdies de Shakespeare, perquè Puck es el posseïdor de les facetes més entranyables dels humans: les del nen que tots portem a dintre i que rarament deixem que s'expressi amb total llibertat.

L'atracció que exerceix Puck sobre el públic és l'emblema de l'atracció general que sentim per tots els personatges de l'obra. Tots es fan estimar i tots ho aconsegueixen d'una manera diferent. El somni d'una nit d'estiu és un dels móns virtuals més agradables d'habitar, no solament el temps que dura l'obra, sinó les hores successives que passarem llegint la peça teatral o tornant-la veure tan aviat com en tinguem l'ocasió. I habitar-lo, com passa en les grans obres d'art, ens produeix diversió i saviesa: quan en sortim, ens adonem que alguna cosa ha canviat dins de nosaltres, com per art de màgia, no ja la màgia d'Oberon, sinó la de Shakespeare mateix, que és el gran mag de la història.

Representacions

Teatre Micalet: 16/11/2001