Companyia: La Dependent
Estrena: Teatre de Ponent de Granollers, 26 d'agost de 2003

---

Documents per a descarrega

• Anvers programa de mà Anvers del programa de mà de 'Cómplices' de La Dependent
• Revers programa de mà Revers del programa de mà de 'Cómplices' de La Dependent
• Programa mà Còmplices Programa mà Còmplices

---

Documents per a consultar en la sala

• DT/491 Dossier [...]
• 71/2 Programa de mà
• DV141 Text teatral fotocopiat
• FD/5/32 Fotografia digital
• FD/6/31 Fotografíes de 'Cómplices'

---

Fitxa tècnica

Autor: Simó, Isabel-Clara
Direcció escènica: Ochoa, Inma
Intèrpret: Cortés, Pep
Il·luminació: Antón, Víctor
Espai escènic: Sánchez, Guillem
Espai sonor: Vivó, Panchi
Vestuari: Reig, Joan Miquel
Realització d'espai escènic: Canosa, Lali, Escudero, Paco, Sánchez, Guillem, Vendeta, Vidal, Arnau
Realització de vestuari: Reig, Joan Miquel
Fotografia: Pla, Jordi
Producció: Rozalén, Joanfra
Efectes especials: Alivert, Antoni
Ajudant de producció: García, Ferran
Promoció: Urieta, Majo

---

Més dades

Miquel no és un monstre. És molt fàcil d'odiar un monstre. Però com ho farem per odiar la zona fosca i salvatge que tenim al nostre interior?
Miquel és un home primari, si volem; és també un treballador honrat. És fruit de tot el que li han ensenyat; a ell i a nosaltres. Sota les capes i més capes de pintura amb què la civilització ens va tapant les zones fosques i salvatges, hi ha un sentiment primari de la vida. Diguen el que diguen les lleis, i tant fa si és per educació o per discreció, ho callen -homes i dones-. La dona és el got de l'espècie, on el mascle diposita la seua llavor. Un got, això és tot. La resta és maquillatge pur.
Miquel es planteja, i ens planteja, que la llei és hipòcrita, que tots som hipòcrites i que existeixen unes "veritats" que ell considera naturals i que poden ser burlades. Aquestes "veritats" estan dins de nosaltres. El monstre ens resulta alié. Quants punts de contacte tenim amb Miquel?
Al seu monòleg, a vegades convertit en un diàleg fictici, s'entreveu la tragèdia de l'home primitiu que s'ha sentit espentat per la història com si un vent el transportara, però no com l'aigua dins del no-res; la història ha circulat fora del nostre control i per això no l'entenem i ens aferrem a vells costums.
Miquel sap que és culpable. Però se sent innocent. El sentit de la propietat, el sentit de l'autodefensa, el sentit de l'amor propi, esdevenen arrels profundes dels actes i els pensaments més recòndits. Uns sentiments que potser no són desconeguts per a l'espectador que queda horroritzat en veure que se sent solidari amb un criminal.

Isabel-Clara Simó

---

Representacions

Teatre Talia: 06/02/2004
Teatre del Raval de Gandia: 25/11/2004
Casa de Cultura de Picassent: 08/03/2004
Centre Cultural Bernat i Baldoví: 08/03/2005
Casa de Cultura de Port de Sagunt: 10/03/2006
Aula CAM de Alacant: 20/11/2003

---