Més dades

Un nou solo, una nova mirada.
Hui Olga Mesa ens submergix en un univers d'evocacions, de presències frontereres i memòries.
La mirada, sempre atenta, es mostra oberta, perifèrica, absent, sense desig de projecció intencionada.
Estranyesa i misteri en l´inventari" dels records més latents que tornen inesperadament, que sorgixen a la vora de qualsevol moviment, d'una paraula o d'un crit davant de la presència d'un animal-tòtem, o d'un impuls imprevist, o d'un possible tango-poema latent en la memòria. Tot és, o pot ser, veritat. Tot pressuposa un llarg recorregut inspirat en les arrels genealògiques. El seu avi apareix i desapareix davall de l'ombra d'un exili temporal, d'una història inacabada en terres argentines amb Buenos Aires (cap de Goliat) de fons, uns quants anys abans de la guerra civil espanyola.
Llum-imatge indirecta, reenviada des de l'àmbit insurgent, reveladora, protectora i oculta. I el públic com a invitat no visible d'un tango potser inventat d'un tango groller, en què té com a companys de viatge Pasolini, Puccini, Verlaine, Walser i Cessar Monteiro, amb els seus codis secrets. I sobre un espill en ruïnes, ciutats i móns imaginaris o desapareguts.


Un nuevo solo, una nueva mirada.
Hoy Olga Mesa nos sumerge en un universo de evocaciones, de presencias limítrofes y memorias.
La mirada siempre a la escucha, se muestra abierta, periférica, ausente, sin deseo de proyección intencionada.
Extrañeza y misterio en el "inventario" de los recuerdos más latentes que regresan inesperadamente, que surgen al borde de cualquier movimiento, de una palabra, o de un grito ante la presencia de un animal-totem, o de un impulso imprevisto, o de un posible tango-poema latente en la memoria. Todo es, o puede ser, verdad. Todo presupone un largo recorrido inspirado en las raíces genealógicas. Su abuelo, aparece y desaparece bajo la sombra de un exilio temporal, de una historia inacabada en tierras porteñas con Buenos Aires (cabeza de Goliat) de fondo, unos años antes de la guerra civil española.
Luz-imagen indirecta, reenviada desde lo insurgente, reveladora, protectora y oculta. Y el público como invitado no visible de un tango acaso inventado de un tango arrabalero, teniendo como compañeros de viaje a Pasolini, Puccini, Verlaine, Walser, Cesar Monteiro, con sus códigos secretos. Y sobre un espejo en ruinas ciudades e imaginarios o desaparecidos.

Representacions

Teatro de los Manantiales: 25/04/2008