Més dades

Tot va començar amb la gent asseguda en una lleugera pendent semi-circular, buscant l'ombra d'una olivera, o la incerta comoditat d'una roca, o fugint de les punxegoses herbes mediterrànies. Al seu davant, sobre un entaulat, unes quantes persones gesticulaven, xarraven, contaven històries, i ells, els espectadors, reien. I continuaren rient en els amfiteatres romans, en les places medievals, en les festes de Carnestoltes, en els teatres renaixentistes... de fet, han continuat rient fins ara; no debades alguns filòsofs han definit l'home com a l'únic animal amb capacitat per a riure.
I per què reien? Què tenien aquells diàlegs plens d'acudits, jocs de paraules, eixides inesperades, escenes una mica pujades de to, un llenguatge expressiu i col.loquial?
Potser res de trascendent i important. Sols mostraven els ambients en què es movien tota una colla de personatges ambiciosos, llestos, ridículs, fatus, infeliços, ignorants, murmuradors, malvats, bondadosos... Tota la fauna que pobla la vida quotidiana, que s'ha convertit en un espectacle que fa riure i gaudir.Perquè ens mostra l'amor i el sexe, l'alegria, la por, l'enveja, l'ansietat pels diners i el seu poder, l'ambició, la fam i la gula, la malícia, la crueltat i la sàtira... conflictes humans, potser massa humans. Matèria per a fer riure. Matèria de comèdia. I qui diu comèdia, ja se sap, anomena la vida amb una altra paraula.

Representacions

Teatre València Cinema: 22/03/1990
Teatre Principal d'Alcoi: 23/03/1991