Més dades

Parlem amb els nostres cossos del temps que es congela amb els silencis, del temps que permet que les coses i els cossos es transformin, s'intensifiquin i desapareguin.
Ell apareix
Ella apareix
Comparteixen, s'observen, els seus camins es creuen. No es toquen; després, si.
Sempre amb abrics que no abandonen, potser vinguin del fred, de lluny, de somnis. S'entenen; de vegades, no.
La terrissa resisteix als anys, tal com passa amb alguns escassos i privilegiats encontres.

Andrés Corchero i Rosa Muñoz