Companyia: Alquibla Teatro

---

Documents per a consultar en la sala

---

Més dades

Espectáculo nominado a los PREMIOS MAX - Mejor Espectáculo Revelación
Premio Mejor Montaje y Mejor Interpretación Femenina (Esperanza Clares) en el Garnacha de Haro 2001 (Haro - La Rioja)
Seleccionado para representar a la Región de Murcia en:
FESTIVAL DE LAS AUTONOMÍAS 2001 (Octubre, 3, 4 y 5 -Madrid- Círculo Bellas Artes)
Alquibla sitúa la acción de esta comedia fantástica en una playa mediterránea, con olor a sal y arena, a pólvora y mar, junto a la hoguera de la noche de San Juan, marco perfecto, donde los humanos comparten cartel con hadas y duendes.
El montaje es una fiesta colorista, sensual, vitalista, divertida, con un ritmo trepidante y sugerencias mil: mil carcajadas, mil emociones, mil sonrisas, mil anhelos, mil peticiones a los duendes y hadas de la noche para que no se olviden de nosotros.

--------------------------------------------------------------------------------
Estamos ante una de las obras más imaginativas del dramaturgo inglés, y también una de las que más posibilidades escénicas ofrece, con la que Alquibla plantea una nueva forma de enfrentarse a los clásicos, llevando la acción de esta comedia a una playa mediterránea, con olor a sal y arena, a pólvora y mar, junto a la hoguera de la noche de San Juan, marco perfecto, donde los humanos comparten cartel con hadas y duendes.
En esa comedia fantástica se armoniza elementos dispares: deseo y razón, cambio y permanencia, locura y cordura, el mundo sobrenatural y el natural, y, dentro de éste, el grupo de los mayores, el de los jóvenes amantes y el de los cómicos.
En ella, y para decirlo con sus palabras, Shakespeare hace que "concuerde esta discordia", pasando fluidamente de un grupo a otro y haciendo que los diversos materiales "compongan un todo consistente". Además, en el SUEÑO Shakespeare da realce a la fantasía y la imaginación, y resalta su papel en la vida y en el arte. Frente a Teseo, que no cree en "historias de hadas ni en cuentos quiméricos", el lector o el espectador se pone de parte de Hipólita, para quien la experiencia nocturna de los jóvenes amantes es bastante más que una ilusión. Y ello es así porque lo "ilusorio" (sueños, visiones, comedias) forma parte de la experiencia total de la realidad. Al final, Robín nos recordará que también nosotros hemos vivido un sueño poético, una creación imaginaria que podemos integrar en nuestra vida, y lo hará invitando a la amistad y a la participación festiva con la vena risueña y el sano optimismo de toda la comedia.
El montaje es una fiesta colorista, sensual, vitalista, divertida, con un ritmo trepidante y sugerencias mil: mil carcajadas, mil emociones, mil sonrisas, mil anhelos, mil peticiones a los duendes y hadas de la noche para que no se olviden de nosotros.

Espectacle nominat als PREMIS MAX - Millor Espectacle Revelació
Premi Millor Muntatge i Millor Interpretació Femenina (Esperanza Clares) en el Garnatxa d'Haro 2001 (Haro - La Rioja)
Seleccionat per a representar a la regió de Múrcia en:
FESTIVAL DE LES AUTONOMIES 2001 (octubre, 3, 4 i 5 -Madrid- Cercle Belles Arts)
Quibla situa l'acció d'esta comèdia fantàstica en una platja mediterrània, amb olor de sal i arena, a pólvora i mar, junt amb la foguera de la nit de Sant Joan, marc perfecte, on els humans compartixen cartell amb fades i donyets.
El muntatge és una festa colorista, sensual, vitalista, divertida, amb un ritme trepidant i suggeriments mil: mil carcallades, mil emocions, mils somriures, mil anhels, mil peticions als donyets i fades de la nit perquè no s'obliden de nosaltres.

--------------------------------------------------------------------------------
Estem davant d'una de les obres més imaginatives del dramaturg anglés, i també una de què més possibilitats escèniques oferix, amb la que Quibla planteja una nova forma d'enfrontar-se als clàssics, portant l'acció d'esta comèdia a una platja mediterrània, amb olor de sal i arena, a pólvora i mar, junt amb la foguera de la nit de Sant Joan, marc perfecte, on els humans compartixen cartell amb fades i donyets.
En eixa comèdia fantàstica s'harmonitza elements dispars: desig i raó, canvi i permanència, bogeria i trellat, el món sobrenatural i el natural, i, dins d'este, el grup dels majors, el dels jóvens amants i el dels còmics.
En ella, i per a dir-ho amb les seues paraules, Shakespeare fa que "concorde esta discòrdia", passant fluidament d'un grup a un altre i fent que els diversos materials "componguen un tot consistent". A més, en el SON Shakespeare dóna realç a la fantasia i la imaginació, i ressalta el seu paper en la vida i en l'art. Enfront de Teseu, que no creu en "històries de fades ni en contes quimèrics", el lector o l'espectador es posa de part de Hipólita, per a qui l'experiència nocturna dels jóvens amants és prou més que una il·lusió. I això és així perquè lo "il·lusori" (sons, visions, comèdies) forma part de l'experiència total de la realitat. Al final, Rovell ens recordarà que també nosaltres hem viscut un son poètic, una creació imaginària que podem integrar en la nostra vida, i ho farà invitant a l'amistat i a la participació festiva amb la vena riallera i el sa optimisme de tota la comèdia.
El muntatge és una festa colorista, sensual, vitalista, divertida, amb un ritme trepidant i suggeriments mil: mil carcallades, mil emocions, mils somriures, mil anhels, mil peticions als donyets i fades de la nit perquè no s'obliden de nosaltres.

---