Dios menguante

Imatge d'alta resolució de Jordi Plà


Dios menguante

Imatge d'alta resolució de Jordi Plà


Dios menguante

Imatge d'alta resolució de Jordi Plà


Dios menguante

Imatge d'alta resolució de Jordi Plà


Dios menguante

Imatge d'alta resolució de Jordi Plà


Fitxa de espectacle

Dios menguante

Companyia: Cía. de Danza Mar Gómez
Duració: 60'


Documents per a descarrega


Documents per a consultar en la sala

  • 99/22 Dios menguante
  • V2136 DVD Good night.Amadeus, Alma, Veintisiete, Delicias de la [...]
  • 131/6 Dios menguante
  • DT/3059 Dios menguante

Fitxa tècnica

Dirección coreográfica: Martínez, Xavier
Bailarín/a: Gómez, Mar, Martínez, Xavier
Iluminación: Caballero, Sandra
Espacio escénico: Jorba, Joan
Vestuario: Soria, Mariel
Fotografía: Paz, Óscar de, Pla, Jordi
Dirección artística: Gómez, Mar
Sonido: Gómez, Mar, Martínez, Xavier


Més dades


En esta nueva propuesta, siguiendo la línea de sus anteriores espectáculos, el movimiento, el gesto y el sentido del humor serán los ingredientes básicos utilizados para narrar la historia de un hombre que hace un alto en su camino y la de una mujer a la que nada la detiene. Dos vidas de personalidades opuestas y finalidades dispares que se ponen a prueba mutuamente sin pretenderlo y que encajan los guiños del destino como la vida les ha enseñado, o más bien, como la vida no les ha sabido enseñar. La aventura de encontrarse el uno al otro los llevará por caminos no visitados de rumbos impredecibles. Y todo ello sin moverse de un único espacio árido, solitario, surcado por los hilos deslizantes de un enorme tendal. Una tarea del todo cotidiana como hacer la colada, se pondrá al servicio de una situación extraordinaria, de un encuentro providencial en el que la confusión y las ganas de estar confuso darán pie a un juego en el que los márgenes de la diversión y del sufrimiento serán permeables y abruptos como un precipicio.
La apuesta estética de este espectáculo es, lógicamente, deudora de las fuentes de inspiración de las que ha surgido. En contraposición con el feísmo que todo aquello cotidiano y aparentemente carente de encanto pudiera tener, la acentuación del carácter evocativo de esos elementos realistas nos conduce a la creación de un particular universo poético en el que la sofisticación no tiene cabida. El espacio escénico pasará a ser ese patio de atrás que nunca queda a la vista, ese lugar casi inhóspito, lejano a la calidez del hogar y a la vez marcadamente doméstico. Su estética quedará pues marcada tan sólo por su funcionalidad, su única razón de ser. Unos hilos de tender, un poste de la luz, un lavadero y una lavadora, enmarcados en un cielo algo inquietante que se alza sobre un suelo yermo, serán los elementos que conformarán un lugar que nunca estuvo pensado más que para que se resolvieran las situaciones cotidianas para las que estaba previsto. Pero ese patio que nunca queda a la vista, ahora sí lo estará: se convertirá en el incongruente escenario de una historia que necesita de esa incongruencia para poder avanzar.

En esta nova proposta, seguint la línia dels seus anteriors espectacles, el moviment, el gest i el sentit de l'humor seran els ingredients bàsics utilitzats per a narrar la història d'un home que fa un alto en el seu camí i la d'una dona a qui res la deté. Dos vides de personalitats oposades i finalitats dispars que es posen a prova mútuament sense pretendre-ho i que encaixen els senyals del destí com la vida els ha ensenyat, o més aïna, com la vida no els ha sabut ensenyar. L'aventura de trobar-se l'un a l'altre els portarà per camins no visitats de rumbs impredicibles. I tot això sense moure's d'un únic espai àrid, solitari, solcat pels fils lliscants d'un enorme tendal. Una tasca del tot quotidiana com fer la bugada, es posarà al servici d'una situació extraordinària, d'una trobada providencial en què la confusió i les ganes d'estar confús donaran peu a un joc en què els marges de la diversió i del patiment seran permeables i abruptes com un precipici.
L'aposta estètica d'este espectacle és, lògicament, deutora de les fonts d'inspiració de què ha sorgit. En contraposició amb el lletgisme que tot allò quotidià i aparentment sense encant poguera tindre, l'accentuació del caràcter evocatiu d'eixos elements realistes ens conduïx a la creació d'un particular univers poètic en què la sofisticació no té cabuda. L'espai escènic passarà a ser eixe pati de darrere que mai queda a la vista, eixe lloc quasi inhòspit, llunyà a la calidesa de la llar i al mateix temps marcadament domèstic. La seua estètica quedarà perquè marcada tan sols per la seua funcionalitat, la seua única raó de ser. Uns fils de tendir, un pal de la llum, un llavador i una llavadora, emmarcats en un cel quelcom inquietant que s'alça sobre un sòl erm, seran els elements que conformaran un lloc que mai va estar pensat més que perquè es resolgueren les situacions quotidianes per a les que estava previst. Però eixe pati que mai queda a la vista, ara sí ho estarà: es convertirà en l'incongruent escenari d'una història que necessita eixa incongruència parella poder avanzar.


Representacions

Teatre Talia: 05/05/2007
Teatre Arniches: 23/10/2009


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es