Companyia: Babarian

---

Documents per a consultar en la sala

• DT/904 Dossier d'espectacle

---

Fitxa tècnica

Autor: Monzó, Quim
Direcció escènica: Sanchis, Pep
Intèrpret: Alabor, Esther, Català, Ferran
Il·luminació: Barreda, Alfons
Espai sonor: Vivó, Panchi
Versió: Pons Forés, Carles

---

Més dades

Quim Monzó té la virtut de construir en els seus llibres una mena de crítica social urbana contada des del punt de vista d'aquell qui coneix be l'univers en què s'hi mou, però observada amb la ironia i la brutalitat pròpies de d'aquell que se'n penedeix d'un devenir que se l'endú sense que ell puga fer res per parar aquesta fatalitat del moviment del temps.
El sentiment que això li genera a Monzó fa que, des de l'escriptura, ho denuncie amb una acidesa tan arrelada que esclata i esdevé provocació, a més d'incitar-lo a construir una sèrie de situacions que s'en fugen de la realitat mateixa, ja que, per a ell, constitueixen una via d'escape que descansa en la ficció mateixa.
Nosaltres, com a artistes, compartim aquest sentiment. Som també conscients que vivim en un món que tampoc no ens agrada o, almenys, que els mecanismes que el sustenten estan ben lluny dels nostres criteris ètics i de la nostra valoració de la persona com a ésser individual.
Per tot això, la nostra decisió de transformar la seua estructura narrativa en llenguatge teatral. I d'amarar-nos de la seua visió del món, la qual no li interessa recrear d'una forma naturalista, això seria mera còpia; ell viu de l'oxigen que li aporta la possibilitat de riure-se'n, de jugar-la, de canviar-la, de somiar-la... en definitiva, de fer que esdevinga materia artística. Eixa és la seua llibertat.

---