Més dades

Ubú i la seua cort tornen a reviure en este muntatge. A través de tres obres llargues i diverses peces breus inconnexes, Jarry pretenia, potser en plena crisi paranoica, haver escrit un cicle èpic d'este personatge.

Amb este nou i renascut Ubú volem reprendre i refer este cicle, encara que, potser, tot açò siga més aviat un circle, això sí, un poc merdrer. Prepareu-vos per a la diversió.

La llei, per a què?, per a qui? Per a Ubú no.
Ell és una persona "egoista, ambiciosa, transgressora, mordaç, cruel, còmica. Un monstre."
Ell és el protagonista de l'obra 'Gestas de Papá Ubú', un peça basada en el personatge d'Alfred Jarry.

Ubú és un fantasma contrafet i fanfarró que, nascut per a ser titella d'un teatret de titelles blasfem, recorre des de fa més d'un segle els escenaris del món. Ubú enganya, traïx, roba, tortura, subjuga, esclavitza, tiranitza, desprecia, segresta, extorsiona, assassina, amb una alegre vilesa només comparable amb la seua covardia. Tanmateix, tot este repertori d'innobles actes aconseguix crear en nosaltres un cert atractiu que pot ser perillós. El creador d'Ubú, Alfred Jarry, advertia que no es pot reduir Ubú a allò que ens agradaria que fóra: ni és el malvat perfecte, ni el perfecte rebel. La capacitat d'este dèspota caricaturitzat de despertar la nostra simpatia no ens ha de fer oblidar que Ubú només viu pel seu propi interés, i com seria de dolent el nostre destí si caiguérem en les seues mans. Quina gràcia el petit bigot de Hitler, quina gràcia la cara de mona rasurada de Georges W. Bush. Compte amb les bromes, que ja estem avisats.
Així, la lògica del tirà és aclaparadora, ja que dissenya un univers tancat que va estenent-se de forma infinita i que té com a centre a ell mateix i com a límit darrer i únic, la seua pròpia pell. Tot alimenta el tirà, i el tirà no produïx cap altra cosa que el seu propi excrement. Jarry ens descriu la seua pròpia criatura d'esta manera:
Ubú parla amb freqüència de tres coses, sempre paral·leles en la seua ment: de la física, que és la natura comparada amb l'art, el mínim de comprensió front al màxim d'activitat del cervell, la realitat de la aquiescència universal front a l'elucubració de la intel·ligència, l'existència front al pensament; paral·lelament, de la "phynanza", és a dir, els honors en comparació amb la satisfacció que u sent d'ell mateix, la qual cosa és tant com dir els universals engendradors de la literatura basada en el prejuí de la quantitat, en comparació amb la manera de veure dels clarividents; i, paral·lelament, de la Merdra.

Representacions

L'Altre Espai: 09/11/2005
Teatre Arniches: 03/02/2006
Aula CAM de Alacant: 14/11/2004