Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Orestiada

Imatge d'alta resolució de José Jordán


Fitxa de espectacle

Orestiada

Companyia: Teatres de la Generalitat
Duració: 1h. 53 min.
Estrena: 5 d'agost 2004, Teatre de Sagunt


Documents per a consultar en la sala


Fitxa tècnica

Autor: Esquilo/Èsquil
Direcció escènica: Gas, Mario
Intèrpret: Barbany, Damià, Boixaderas, Jordi, Gutiérrez Caba, Emilio, León, Maruchi, Moreno, Anabel, Moya, Ricardo, Muñoz, Gloria, Peña, Vicky, Romero, Constantino, Vallicrosa, Teresa
Il·luminació: Gas, Mario
Espai escènic: Belart, Antonio
Vestuari: Belart, Antonio
Ajudant de direcció: Barbany, Damià
Producció delegada: Ves Quina Cosa, S.L.
Producció: Festival de Teatro Clásico de Mérida, Grec Festival de Barcelona, Teatres de la Generalitat
Regiduria: Gas, Anna
Producció executiva: La Perla 29
Versió: Trías, Carlos
Distribució: Vesquinacosa


Més dades


"Agamèmnon", juntament amb "Les coèfores" i "Les eumènides" (les fúries), forma la trilogia "Orestiada", o història d'Orestes. En "Agamèmnon", Èsquil narra la història d'este rei d'Argos que en acabar la guerra de Troia se'n torna al seu tron amb la seua concubina Cassandra, filla del rei de Troia. Demana a la seua muller, Clitemnestra que reba la bella dona, però esta ja ha preparat un pla: matar el seu marit ajudada pel seu amant Egist. En "Les coèfores" es relata la venjança d'Orestes, com Electra el va salvar de xiquet en amagar-lo a casa d'un parent i com, sota la tutela d'Apol·lo, torna a Argos per matar la parella d'amants i venjar així la traïció de què son pare fou víctima. En "Les eumènides" es relata el patiment d'Orestes en ser turmentat per les fúries com a càstig per haver mort sa mare. Tanmateix, la deessa Minerva fa que les fúries esdevinguen bondadoses i li permeten tornar a la seua ciutat d'origen per regnar.


Representacions

Teatre Romà de Sagunt: 05/08/2004


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es