Més dades

Quan la soletat va de putes...
Des de Eurípides a Sabina, passant per Càtul, Moratín, Ford, Sartre i tants d'altres, sembla que el món de la prostitució, tan tabú i atractiu alhora, ha sigut contat i cantat des de totes les perspectives posibles, en totes les llengües i en tots els temps.
Doncs bé, conscients que encara que tot estiga contat no està contat igual, este "P." és un monòleg A QUATRE VEUS que va desgranant -des del somriure- la sordidesa i el glamour d'una parcel.la tan propera a l'existència dels homes. Sempre ha estat ací-hui, potser, aparentment ho estiga més- però la hipocresía unes voltes, el progresisme mal entés d'altres, i l'estupidesa humana sempre, l'han envoltada d'un halo de misteri i perversió vernissada de cert misticisme literari i irreal alhora.
La veritat és que parlar de putes no és res més que parlar de soletats, de necessitats que van molt més enllà de la física humana. És parlar de l'amor, amb majúscules. I de relacions humanes. I és, per descomptat, parlar de sexe, una cosa tan senzilla que ens encabotem en complicar.
Al cap i a la fi, és parlar d'eixa compra-venda que anomenem vida.
Sense cap pretensió moralitzant -el dimoni ens lliure- ens hem volgut apropar amb humilitat -o, potser, allunyar-nos- des de diferents veus masculines. En totes elles coincideix el mateix timbre: l'humor i la tendresa. És tot un risc parlar d'un tema que pot semblar escabrós a algunes persones i plantejar-lo sense pretensions sociològiques ni psicològiques i menys encara morals, sense cap pretensió lògica. Bé, només té una pretensió: la teatral, que uneix espontaneïtat i llibertat per a dir les coses tal com ens naixen del cor, els nostre òrgan sexual per excel.lència.

Representacions

Teatre Arniches: 04/02/2005