Companyia: Cia. Carles Santos
Duració: 1 h. 1 5 '

---

Documents per a descarrega

• Programa de mà Programa de mà d' 'El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora'

---

Documents per a consultar en la sala

• V952 Grabación
• 77/7 Programa de mà
• DT/539 Dossier d'espectacle
• FD/2/17 Fotografia digital

---

Fitxa tècnica

Autor: Santos, Carles
Coreografia: Jodar, Toni
Direcció escènica: Roqué, Maríaelena, Santos, Carles
Il·luminació: Martí, Luis
Espai escènic: Roqué, Maríaelena
Espai sonor: Santos, Carles
Vestuari: Roqué, Maríaelena
Ajudant de direcció: Gutiérrez, José Antonio
Fotografia: Pladevall, Tomàs
Col·laboració: Auditori de Torrent, Benecé Produccions, S. L., Films 59, La Maison des Arts de Créteil, Le Manége de Maubeuge, L'Ôpera de Lille-Lille 2004 Capital Europea de la Cultura
Producció: Companyia Carles Santos, Teatre Nacional de Catalunya, Temporada Alta. Festival Internacional de Teatre de Girona-Salt
Ajudant: Abbatangelo, Cococho
So: Bazin, Damien
Ajudant de vestuari: Carbonell, Miguel
Tenor: Comas, Antoni
Maquinària: D´Halleine, Denis, Vergés, Jaume
Subvenció: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona
Secretària: Farré, Aïda
Moviment: García, José Pedro, Jodar, Toni
Assessorament musical: Gutiérrez, José Antonio
Coordinació tècnica: Jové, Susana
Regiduria: Llopart, Anna
Conveni: Ministerio de Educación, Cultura y Deportes
Vídeo: Portabella, Pere
Música: Rossini, Gioacchino
Realització de il·luminació: Sánchez, Miguel
Piano: Santos, Carles
Mezzosoprano: Schneider, Claudia
Direcció tècnica: Vilasís-Denis D´Halleine, Raül
Soprano: Zaplatina, Alina

---

Més dades

1- Rossini (1816) Il barbiere di Siviglia, commedia. Fragment de l'ària del Conde "Ah, il più lieto, il più felice".
2- Rossini (1813) L'Italiana in Algeri, dramma giocoso. Fragment de l'ària d'Isabella "Per lui che adoro".
3- Rossini (1821) Guillaume Tell, Òpera. Fragment de "Pas de six".
4- Rossini (1825) Il viaggio a Reims, dramma giocoso. Fragment del duo de "Libenskof i Melibea".
5- Santos. Primera Gota, per a mezzosoprano.
6- Santos. Segona Gota, per a soprano.
7- Santos.Tercera Gota, per a tenor.
8- Santos. Variacions sobre la cavatina de Fígaro d'Il Barbiere di Siviglia, per a piano sol.
9- Rossini (1813) Collage de diversos recitatius de L'Italiana in Algeri.
10- Rossini (1810) La Cambiale di Matrimonio, farsa còmica. Fragment del duo "Tornami a dir che m'ami".
11- Rossini (1842) Stabat Mater. Cor i recitatiu "Eja, mater, fons amoris".
12- Santos. Gotes, trio.
13- Rossini (1816) Il Barbiere di Siviglia. Temporale.
Rossini (1817) La Cenerentola, Temporale.
14- Santos. Trio amb piano.
15- Rossini (1804) Sonata a quattro número 5 en Mi bemoll major Andante.
16- Rossini (1823) Semiramide, melodramma tragico. Fragment del duo "Alle più care immagini".
17- Rossini (1822) Zelmira, dramma. Fragment de la cabaletta de tenor "Cara, deh, attendimi".
18- Rossini (1864) Quelques mesures de chant funèbre : à mon pauvre ami Meyerbeer. Col·lecció Péchés de Vielliese. Volum III: Morceaux réservés.

Beethoven, en una trobada amb Rossini, va dir-li:
"L'òpera seriosa, no és el punt fort dels italians.
Per a composar un veritable drama els cal ciència musical, i com podrien adquirir-la a Itàlia ...?.
Per damunt de tot -va dir-li- escrigué molts Barbiere.
Intente només fer òperes bufes; seria desafiar el destí, voler triomfar en un altre gènere" L. Beethoven

Canelons Rossini
 Aigua  sal  oli  pasta per a canelons  pit de pollastre  150g de pernil cuit  patè de foie  1 tassa de salsa blanca cremosa en quantitat necessària per a banyar els canelons  formatge ratllat  mantega fosa
Cuinar la pasta per els canelons amb aigua abundant, sal i oli.
Escórrer-los, posar-los en aigua freda i després eixugar-los amb un colador.
Picar el pit de pollastre ben fi, juntament amb el pernil cuit, agregar el patè de foie i la salsa blanca.
Salar i incorporar el formatge ratllat.
Distribuir sobre la massa i embolicar.
Posar-los en una font per a forn untada amb mantega, banyar amb la salsa blanca, escampar el formatge ratllat, untar amb la mantega i gratinar al forn calent.

"M'agrada l'òpera italiana, és tant despreocupada...
Al dimoni amb Wagner i les seues mugides sobre el destí i la mort...
Al dimoni amb Debussy i la seua cara de vinagre.
M'agraden els italians que tot ho fan obeint a l'impuls, i es despreocupen de les seues ànimes immortals i no s'inquieten pel destí final". D.H. Lawrence, carta a Louie Burrows.

"De no ser per l' invasió francesa a Itàlia, probablement, jo hauria sigut farmacèutic o venedor d'oli d'oliva". G. Rossini

La gota i Rossini
Per aquesta creació sobre la música de Rossini, Carles Santos, ha desplegat tot el seu univers estètic i musical al voltant d'un element: la gota d'aigua.
L'aigua revela la materialitat, el que hi ha d'orgànic en els cossos.
L'aigua és recorrent en els espectacles de Carles Santos. En El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora encara n'hi ha més!. Fluids que llisquen dins el cos (en els nostres tubs, els nostres òrgans), que surten del cos (les seves secrecions): per Carles Santos, l'aigua materialitza aquest aspecte tan físic i tan orgànic dels cossos i de la matèria.
La música, a la imatge de la tempesta, s'ho emporta tot amb la seva estela : en el seu flux distingim menys les formes dels cossos -els seus contorns-, que la seva organicitat: alguna cosa es mou, alguna cosa fluctua dins tot aquest magma de matèries i de formes.
Els fluids travessen els cossos. Se'ns revelen com a cossos vius, quan hi surten secrecions: el cos és un organisme dins del que entren, circulen i surten. La més explícita de les secrecions és la del seu gaudi- les ejaculacions del Cuiner dins les mans de la Pecadora. són també els raigs del piano pels cops de pedal del compositor : el piano també és un organisme viu; acariciat, tocat pel Compositor, hi surten sons, notes, música. i aigua: el que és viu. L'aigua materialitza el que viu dins el cos: el fa visible, palpable.
L'aigua ressona sobre els cossos, dins els cossos. De la precisió de la gota dins la mà de la Cantant, als dolls d'aigua dins la boca del Cuiner, passant per la pelvis més frívola de la pecadora, la gota es passeja pels cossos, per dibuixar-ne una altra anatomia.
En els espectacles de Carles Santos, els sons que emergeixen travessen els cossos dels cantants. En aquests solos, cada gota materialitza el punt del cos que és motor, disparador del cant: el lloc des d'on es propaga el cant.
L'aigua no és mai un element fred. En contacte amb la calor, i l'efecte que aquesta produeix, l'exacerba del foc que viu als cossos, a aquell que fa tremolar l'aigua dins les olles: la cuina -com el llit- és el lloc d'aquesta alquímia.

La gota d'aigua per visualitzar la nota, el ritme.

El punt de partida del procés de creació de l'espectacle ha sigut la gota d'aigua: a partir d'aquest element ínfim -què és una gota? alguns mil·límetres cúbics d'aigua!- Carles Santos ha triat les músiques, imaginat les seqüències.

Per què precisament la gota d'aigua -un element minimalista- per abordar Rossini ? La música de Rossini es caracteritza més pel seu andante, la seva abundància, la seva generositat que pel seu minimalisme. Potser si un arriba a l'infinitesimal, pot després engrandir-ho tot o encongir-ho (la música, les imatges) tal com es vulgui. Amb aquesta imatge de la gota Carles Santos ens porta una mica a l'essència de la música de Rossini: el seu ritme, a partir del qual ell ha escrit totes aquestes notes.

Les gotes són un equivalent escènic de la nota. Cauen com un metrònom: els cantants s'hi calen a sota. Una gota, una altra, una tercera: això forma una mesura. Un pot, fins i tot, divertir-se sentint les gotes dins el cant : els jocs de les paraules, de la boca i d'onomatopeies que són com gotes dins la paraula, exacerbant així no solament la materialitat dels cossos, sinó també els sons.

Gota a gota, l'espectacle es desplega. Segons la cadència, es passa d'escenes molt concentrades a escenes molt extravertides. Un filet de «Barbiere», una punta d' "Stabat Mater", alguns duos i àries d'òperes, una sonata per corda que Rossini va escriure a l'edat d'11 anys. de la primera imatge de la gota d'aigua que bota, al final- que és també la darrera música escrita pel compositor-, Carles Santos ens el fa tastar a ritme de Rossini.
Els fragments de Rossini i les composicions de Carles Santos s'encadenen segons una lògica musical. De la gota sola, al filet d'aigua, o a un raig, al ruixat i a la tempesta, els diferents cabals d'aigua permeten visualitzar el tempo de la música. L'escriptura escènica i musical es lliguen intrínsecament al voltant del ritme.
Lògica de la gota d'aigua: allà on es tracta de deixar-se portar pel flux de la música.

Una història? Sí, i tant, històries: d'amor, de parelles, de passió! El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora: a partir d'aquests punts fixes totes les combinacions són possibles. Les relacions entre aquestes quatre figures són fluctuants; no cessen d'enrotllar-se i desenrotllar-se com un espiral, fins el punt que ja no se sap massa qui està amb qui, qui enganya a qui, qui és la mare, la germana o el pare de qui. I finalment és poc important el fil de la narració- si és que n'hi ha una : el que importa aquí és la música, que es deplega al gust de les gotes.
L'aigua-la música- desborda totes aquestes petites anècdotes. Es tracta de deixar-se portar per la música que s'emporta tot al seu pas, com una tempesta. Una tempesta que no és pas devastadora, sinó que comunica la seva energia, el seu flux, el seu gaudi: porta a dins un estat.

Carles Santos explica una altra història que travessa tota la música de Rossini. Al voltant d'aquesta obsessió de la gota d'aigua, ens ofereix per veure i sentir el ritme, el tempo de la seva música. com colpeja. Les gotes són com pulsacions, palpitacions: van directes a dins del cos.

Clémence Coconnier

-----------------------------------------

Beethoven, en un encuentro con Rossini, le dijo:
"La ópera seria, no es el punto fuerte de los italianos.
Para componer un verdadero drama les hace falta la ciencia musical, ¿y cómo podrían adquirirla en Italia...?
Por encima de todo -le dijo- continua escribiendo muchos Barbiere.
Intenta hacer sólo óperas bufas; sería desafiar el destino querer triunfar en otro género" L. Beethoven.

Canelones Rossini
 Agua  sal  aceite  pasta para canelones  pechuga de pollo  150g de jamón cocido  paté de foie  1 taza de salsa blanca cremosa en cantidad necesaria para bañar los canelones  queso rallado  mantequilla fundida
Cocinar la pasta para los canelones con agua abundante, sal y aceite.
Escurrirlos, ponerlos en agua fría y después secarlos con un colador.
Picar la pechuga de pollo bien fina, juntamente con el jamón cocido, agregar el paté de foie y la salsa blanca.
Salar e incorporar el queso rallado.
Distribuir sobre la masa y envolver.
Ponerlos en una fuente para horno untada con mantequilla, bañar con la salsa blanca, esparcir el queso rallado, untar con la mantequilla y gratinar en el horno caliente.

"Me gusta la ópera italiana, es tan despreocupada...
Al demonio con Wagner y sus mugidos sobre el destino y la muerte...
Al demonio con Debussy y su cara de vinagre.
Me gustan los italianos que todo lo hacen obedeciendo un impulso, y se despreocupan de sus almas inmortales y no se inquietan por el destino final". D.H. Lawrence, carta a Louie Burrows.

"De no ser por la invasión francesa en Italia, probablemente, yo habría sido farmacéutico o vendedor
de aceite de oliva.". G. Rossini

La gota y Rossini
Para esta creación sobre la música de Rossini, Carles Santos, ha desplegado todo su universo estético y musical alrededor de un elemento: la gota de agua.
El agua revela la materialidad, lo que hay de orgánico en los cuerpos.
El agua es recurrente en los espectáculos de Carles Santos. En El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora aún hay más!. Fluidos que se deslizan dentro del cuerpo (en nuestros tubos, nuestros órganos), que salen del cuerpo (sus secreciones): para Carles Santos, el agua materializa este aspecto tan físico y tan orgánico de los cuerpos y de la materia.
La música, en la imagen de la tormenta, se lo lleva todo con su estela: en su flujo distinguimos menos las formas de los cuerpos -sus contornos, que su organicidad: alguna cosa se mueve, alguna cosa fluctúa en todo este magma de materias y de formas.

Los fluidos atraviesan los cuerpos. Se nos revelan como cuerpos vivos, cuando expulsan secreciones: el cuerpo es un organismo dentro del que entran, circulan y salen. La más explícita de las secreciones es la de su goce- las eyaculaciones del Cocinero en las manos de la Pecadora. son también los chorros del piano provocados por los golpes de pedal del Compositor: el piano también es un organismo vivo; acariciado, tocado por el Compositor, emana sonidos, notas, música. y agua: vida. El agua materializa lo que vive dentro del cuerpo: lo hace visible, palpable.

El agua resuena sobre los cuerpos, dentro de los cuerpos. De la precisión de la gota dentro de la mano de la Cantante, a los borbotones de agua en la boca del Cocinero, pasando por la pelvis más frívola de la Pecadora, la gota se pasea por los cuerpos, para dibujar otra anatomía. En los espectáculos de Carles Santos, los sonidos que emergen atraviesan los cuerpos de los cantantes. En estos solos, cada gota materializa el punto del cuerpo que es motor, disparador del canto: el lugar desde donde se propaga el canto.

El agua no es nunca un elemento frío. En contacto con el calor, y el efecto que este produce, lo exacerba - del fuego que vive en los cuerpos, a aquel que hace temblar el agua en las ollas: la cocina - como la cama- es el lugar de esta alquimia.

La gota de agua para visualizar la nota, el ritmo

El punto de partida del proceso de creación del espectáculo ha sido la gota de agua: a partir de este elemento ínfimo - ¿qué es una gota? ¡algunos milímetros cúbicos de agua!- Carles Santos ha escogido las músicas, imaginado las secuencias.
¿Por qué precisamente la gota de agua -un elemento minimalista- para abordar Rossini? La música de Rossini se caracteriza más por su andante, su abundancia, su generosidad que por su minimalismo. Quizá si uno llega al infinitesimal, puede después agrandarlo todo o encogerlo (la música, las imágenes) tal como se quiera. Con esta imagen de la gota, Carles Santos nos llevando hasta la esencia de la música de Rossini: su ritmo, a partir del el cual él ha escrito todas estas notas.
Las gotas son un equivalente escénico de la nota. Caen como un metrónomo: debajo de ellas, los cantantes van calándose. Una gota, otra, una tercera: esto forma una métrica. Uno puede, hasta, divertirse oyendo las gotas en el canto: los juegos de las palabras, de la boca y de onomatopeyas que son como gotas dentro de la palabra, exacerbando así no solamente la materialidad de los cuerpos, sino también los sonidos.
Gota a gota, el espectáculo se despliega. Según la cadencia, se pasa de escenas muy concentradas a escenas muy extrovertidas. Un hilillo de «Barbiere», una punta de »Stabat Mater», algunos dúos y arias de óperas, una sonata para cuerda que Rossini escribió a la edad de 11 años. de la primera imagen de la gota de agua que bota, al final- que es también la última música escrita por el compositor-, Carles Santos nos lo hace probar a ritmo de Rossini.

Los fragmentos de Rossini y las composiciones de Carles Santos se encadenan según una lógica musical. De la gota sola, al hilillo de agua, o a un chorro, al chaparrón y a la tormenta, los diferentes caudales de agua permiten visualizar el tempo de la música. La escritura escénica y musical se entrelazan con el ritmo.

Lógica de la gota de agua: allá donde se trata de dejarse llevar por el flujo de la música
¿Una historia?¡ Sí, claro, historias: de amor, de parejas, de pasión! El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora : a partir de estos puntos fijos todas las combinaciones son posibles. Las relaciones entre estas cuatro figuras son fluctuantes; no cesan de enrollarse y desenrollarse como una espiral, hasta el punto que ya no se sabe muy bien quién está con quién, quién engaña a quién, quién es la madre, la hermana o el padre de quién. Y finalmente es poco importante el hilo de la narración- si es que hay uno: lo que importa aquí es la música, que se despliega al gusto de las gotas.
El agua -la música- desborda todas estas pequeñas anécdotas. Se trata de dejarse llevar por la música que se lleva todo a su paso, como una tormenta. Una tormenta que no es en ningún modo devastadora, sino que comunica su energía, su flujo, su goce: lleva dentro un estado.

Carles Santos explica otra historia que atraviesa toda la música de Rossini. Alrededor de esta obsesión de la gota de agua, nos ofrece para ver y sentir el ritmo, el tempo de su música.como golpea. Las gotas son como pulsaciones, palpitaciones: van directas dentro del cuerpo.

Clémence Coconnier

---

Representacions

Teatre Principal: 16/12/2004

---