Companyia: Companyia Hongaresa de Teatre
Duració: 1 h.

---

Documents per a consultar en la sala

• 52/2 Programa de mà
• V438_1 DVD El Asunto grabado el día 28/01/2000 Sala Cuarta Pared
• DT/231 Dossier d'espectacle
• F738 'L'afer'. 1 còpia (12*16, color)
• V438 Grabación

---

Fitxa tècnica

Autor: Cunillé, Lluïsa
Direcció escènica: Bokos, Alberto
Intèrpret: López, Lola, Sancho, Toni, Zarzoso, Paco
Il·luminació: Ulla, Javier
Espai escènic: Companyia Hongaresa de Teatre
Vestuari: Reig, Joan Miquel
Realització d'espai escènic: Fet d'Encàrrec, Urquía, Susana
Fotografia: Pla, Jordi
Producció: Companyia Hongaresa de Teatre, Companyia Hongaresa de Teatre
Direcció tècnica: Falcó, Joan

---

Més dades

On està la motivació per a que algú desconfie de la persona que estima fins el punt de contractar un detectiu per a perseguir-la? Jo crec que no ho faria mai. Bé, almenys puc garantir que mai ho he fet. I fins i tot que mai ho han fet amb mi. O això crec. Encara que qui sap si m'he perdut alguna cosa. Perquè, ben mirat, aquesta solució té uns efectes molt divertits. En realitat anava a escriure "ridículs", perquè, ben mirat, reconéixer-se en una situació així provoca que reconegam alhora la ridiculesa del nostre comportament i, al fons, betegant, els nostres temors, que són uns quants. Ah, la por a la paraula! Però no ho he dit, he pogut contindre'm. Per respecte. Espere que el gremi dels detectius privats no s'enfade amb mi perquè, poden creure'm, no tinc cap ànim d'ofendre'ls. Fins i tot, ben mirat, és una llàstima no haver aprofitat aquesta oportuniatat per a estrényer llaços entre el món del teatre i el de la investigació privada. Sí, perquè aquest espectacle podria haver sigut patrocinat per una agència de detectius. Ho imaginen? "Detectius La Mediterrània presenta "L'Afer". Descompte del 50% per als clients". I així tindríem un públic molt motivat. Potser vostés no ho siguen. Però no, no ha estat així. L'Hongaresa no ha sabut aprofitar les sinergies corporatives d'aquesta operació. I hem d'afrontar-nos al muntatge com ho fem semre: a partir del text, dels actors, de l'equip i de les nostres competències. També de les nostres pors, dels ridículs, és clar.

Per què parle en primera persona? Lluïsa Cunillé ho fa en tercera persona, posa distàcies (ell-ella-home) per tal de poder veure, per tal de poder veure'ns. La concisió del seu mode narratiu és una provocació, o millor dit, una invitació a dilatar la nostra imaginació. Quan fem nostres els seus silencis, les seues el·lipsis, escoltem l'eco que provoquen. Però, què és l'eco? Una pregunta infantil, una pregunta de la memòria, dels meus pares (Lluïsa dedica aquesta obra a sa mare), dels meus avis, dels teus també. I de les seues pors. Has escoltat mai el soroll de les ones en un cargol de mar? No és més que el soroll de la teua orella i allò que tu pugues escoltar.

---

Representacions

Sala Moratín: 25/02/2000
Centre Cultural d'Alcoi: 22/05/1999

---