Més dades

Tot el que ací es recrea és sexe, experiències, sensacions i vivències. La seua ordenació lògica és impossible, com ho és distribuir la pintura empíricament en un quadre que pretenem que tinga vida pròpia i en el qual l'expressió brolle de la mateixa obra, sense que es perceba la mà del creador.

L'única ordenació possible és aquella que el pensament, anàrquic i inaprehensible, imposa. Cal deixar la mà solta i la ment lliure, separar-se d'un mateix, observar i prendre notes. No se'm passa pel cap altra cosa.

El tríptic ens ofereix simultàniament totes les imatges i continguts. La selecció, l'ordenació i la valoració d'aquestes queda, en part, en mans de l'espectador. Transformar la pintura en teatre ens obliga a mostrar l'obra fragmentada correlativament, amb la qual cosa, aquest ordre obligat condiciona i limita forçadament l'exposició i, en conseqüència, la recepció. Aquesta reflexió em du a la conclusió de què la nostra proposta ha de partir de la visió personal del quadre i de la seua ordenació, d'aquesta manera la seua estructura interna serà tan lògica com ho són els sominis o la percepció de l'existència.

"El Jardí de les Delícies" conté i expressa la vida de maneres tan diverses i matisades que impressiona. Sempre em sobresalta la idea de l'autor que ha aconseguit plasmar amb tanta precisió tot el plaer, el temor i el buit que acompanya a l'existència. Aquesta idea és la que m'obsessiona i al mateix temps em desalenta, perquè sóc conscient de la gran dificultat que suposa proporcionar o traslladar aquestes emocions a l'espectador.

JAUME POLICARPO


Todo lo que aquí se recrea es sexo, experiencias, sensaciones y vivencias. Su ordenación lógica es imposible, como lo es distribuir la pintura empíricamente en un cuadro que pretendemos posea vida propia y cuya expresión surja de la misma obra, sin que se perciba la mano del creador.
El único orden posible es el que el pensamiento, anárquico e inhaprehensible, impone. Hay que dejar la mano suelta y la mente libre, separarse de uno mismo, observar y tomar notas. No se me ocurre otra cosa.
El tríptico nos ofrece simultáneamente todas las imágenes y contenidos. La selección, el orden y la valoración de éstas queda, en parte, en manos del espectador. Transformar la pintura en teatro nos obliga a mostrar la obra fragmentada correlativamente, con lo cual, este orden obligado condiciona y limita forzosamente la exposición, y en consecuencia, la recepción. Esta reflexión me lleva a la conclusión de que nuestra propuesta debe partir de la visión personal del cuadro y de su ordenación y su estructura interna será tan lógica y objetiva como lo son los sueños o la percepción de la existencia.
El Jardín de las Delicias contiene y expresa la vida de un modo tan diverso y matizado que impresiona. Siempre me sobrecoge la idea del autor que ha conseguido plasmar con tanta precisión todo el goce, el temor y el vacío que acompaña a la existencia. Esta idea es la que me obsesiona y al mismo tiempo me desalienta, porque soy consciente de la gran dificultad que encierra proporcionar o trasladar estas emociones al espectador.

JAUME POLICARPO

Representacions

Teatre Rialto: 17/01/1996
Centre Cultural d'Alcoi: 16/06/1995