Companyia: Gran Teatre del Liceu
Duració: 2 h. 30 min.

---

Documents per a consultar en la sala

• DT/621 Dossier d'espectacle
• 3/18 Programa de mà
• V1311 Grabación
• F147 'Una cosa rara': 2 còpies (17*22 cm., B/N)
• LV683 Una cosa rara

---

Fitxa tècnica

Direcció escènica: Montanyès, Josep
Il·luminació: Clot, Xavier
Espai escènic: Corbella, Llorenç
Vestuari: Olivar, Cèsar
Col·laboració: Área de música de IVAECM
Producció: Gran Teatre del Liceu
Cor: Cor de la Generalitat Valenciana
Direcció musical: Galduf, Manuel
Música: Martín i Soler, Vicente
Intèrpret musical: Orquestra Simfònica de València / Orquesta Sinfónica de Valencia
Direcció del cor: Perales, Francisco
Llibret: Ponte, Lorenzo Da

---

Més dades

El resum de l'acció es refereix específicament a aquesta versió escénica; per a la versió original vegeu el llibret.
L'acció se situa al laberint del jardí d'una cort de províncies, l'any 1787.
Acte I. Es prepara la representació d'una ópera de moda, titulada Una cosa rara. Entren els grans ducs i el seu seguici, que es fará càrree de la representació.
En començar l'acció, la Reina torna d'una partida de caça i es rebuda pels pobletans. Es presenta Lilla amoïnada i afirma que vol casar-se amb Lubino, pero que Tita, el seu germá, vol casarla amb el Podestá (comanador) del poble. La Reina la tranquil·litza i es retira. El Príncep, atret per Lilla, se li insinúa, pero ella insisteix en el seu amor per Lubino.
Arriba Tita, barallant-se amb Ghita, la seua promesa, poc després el Podestá i Lubino. Aquest pregunta per Lilla, i Tita l¡ diu que l'ha tancada. Lubino força la porta de la casa -un dels templets- i davant d'aquesta violencia fugen tots els altres. En no trobar Lilla, Lubino endevina que ha escapat i ataca Tita, al qual troba amagat; pero Ghita l'atura ¡ust quan hi arriben el Podestá i els seus homes, que el detenen. Quan Tita i Chita es queden tots dos sols, ella li demana que no deixe casar-se Lilla amb Lubino.
Ghita es dirigeix a la residència de la Reina -l'altre templet-, on está refugiada Lilla. Aquesta li acusa de ser cómplice de Tita i del Podestá. Apareix més tard el Príncep, que insisteix en el seu amor per Lilla; els interromp Lubino, acabat d'escapar, peró Lilla s'amaga. Lubino, que ignora les ¡ntencions del Príncep, li demana aiut. Apareix la Reina, que exigeix que alliberen Lubino i decideix finalment que es casen les dues parelles: Lilla amb Lubino i Ghita amb Tita.
Acte II. Aquella vesprada, Ghita intenta de convencer Lilla que fingesca cedir a les pretensions del Príncep i es beneficie d'aixó. Corrado demana a Ghita que ¡ntercedesca davant la seua amiga a favor del Príncep. Arriben aquest i la seua mare la Reina. Quan el Príncep i Corrado es queden tots dos sols, l'escuder li dona esperances i li anima a insistir.
Lilla i Ghita es preocupen pel retard dels seus enamorats, que se n'anaren a comprar-los regals. En la foscor confonen el Príncep i Corrado amb Lubino i Tita; se n'adonen del seu error quan apareixen els vertaders nuvis, que comencen a sospítar i els retrauen la seua conducta. Quan es disposen a sopar, s'escolta una serenata del Príncep i unes pedres colpegen la porta. Els nuvis s'armen ¡ cerquen l'intrús; eíles els segueixen. En veure'ls el Podestá es descobreix per no comprometre el Príncep, que dispara una pistola davant el temor que arribe més gent. Tita i Lubino es llancen sobre ell fíns que descobreixen de qui es tracta i cessa la lluita. La gelosia es reviu i Tita decideix que tots vagen a demanar justicia a la Reina.
Amaneix, arriba la Reina preparada per a una altra cacera. Lubino i Tita es presenten amb les seues queixes i li demanen que aclaresca qui ha tractat de seduir les seues promeses. Corrado es presenta culpable per encobrir el Príncep. Les núvies agraeixen a la Reina que hoja restablert el seu honor i li ofereíx unes seguidilles. Al final la Reina se'n va de caça amb el seu seguici, davant les mostres d'alegria de tots.

---

Representacions

Teatre Principal: 06/03/1992

---