Tres forasters de Madrid

Imatge d'alta resolució


Tres forasters de Madrid

Imatge d'alta resolució de Vicente A. Jiménez


Tres forasters de Madrid

Imatge d'alta resolució


Fitxa de espectacle

Tres forasters de Madrid

Companyia: Teatres de la Generalitat
Duració: 1h. 2 min.
Estrena: Teatre Rialto, 11 de octubre de 1995


Documents per a descarrega


Documents per a consultar en la sala

  • 34/16 Programa de mà
  • DT/69 Tres forasters de Madrid: Textos de regiduria, prensa y planos [...]
  • CD8/9 So en CD
  • CD8/10 So en CD
  • DV18 Text teatral fotocopiat
  • DV204 Text teatral fotocopiat
  • DV204 Text teatral fotocopiat
  • CD42 So en CD
  • V160 Grabación
  • V161 Grabación
  • F344 'Tres forasters de Madrid'. (3 sobres) 8 còpies (18*24 cm; [...]
  • AF2 'Tres forasters de Madrid'. 15 còpies (25*36 cm; col.)

Fitxa tècnica

Autor: Escalante, Eduard
Adaptació: Sirera Turó, Josep Lluís, Sirera Turó, Rodolf
Direcció escènica: García Berlanga, Luis
Intèrpret: Andrés, Manuel, Camoiras, Quique, Esmeralda, Clara, Espinós, Rosanna, Fenollar, Cristina, Fernández, Porri, Ferrer, Empar, García, Enric, Gil, Pepe, Guillén, Trini, Iglesias, Patxi, Palanca, Josep, Pellicer, Paco, Picó, Alfred, Roy, Esperanza, Salvi, Julio, Sancho, Inma, Torres, Beatriz, Urieta, Amparo Rebeca, Vila, Paco
Il·luminació: Gormezano, Gerard, Gutiérrez, Manuel
Espai escènic: Simón, Josep, Zuriaga, Manolo
Vestuari: Garay, Ana
Realització d'espai escènic: Odeón Decorados
Realització de vestuari: Sastrería Cornejo
Ajunt a la direcció: Leal Duart, Juli
Caracterització: Mingo, Beatriz de
Producció: Teatres de la Generalitat


Més dades


Condemnat a moure's en uns límits molt estrets (el génere sainetístic, ple de convencions) i en un context socio-cultural no gens favorable al teatre en valencià, Eduard Escalante -com a bon dramaturg- va saber construir un univers teatral poblat de personatges tan característics com inoblidables: coents, menestrals que lluiten per defendre els seus escassos estalvis, fadrines una miqueta contestatàries, forasters, persones que bufen en caldo gelat, festers impenitents... A tots ells va saber dotar-los d'un llenguatge escènic tremendament precís en la seua senzillesa, tremendament efectiu malgrat l'economia dramàtica imposada per l'obligada brevetat de les peces. Això, unit a una savia dosificació dels recursos còmics i a l'ús d'una llengua complexa i ben rica des del punt de vista fraseològic, justifica que el seu teatre -cent anys després de la seua mort- interesse, i encara ens motive.
En efecte, plantejat el repte d'adaptar Tres forasters de Madrid, vam optar -d'acord amb la visió global que de l'obra i del món escalantí va saber transmetre'ns Luis G. Berlanga- per no reduir-nos al microcosmos representat per la casa dels Ferrís, i obrir les seues portes perque entrassen alguns tipus especialment representatius, extrets de l'ámplia galería que Escalante va llegarnos. I amb ells, es clar, havien d'entrar també les seues formes d'expressar-se, d'accionar, de ser en escena. Així, per la nostra versió desfilen personatges, situacions, diàlegs, jocs lingüístics... de prop d'una vintena d'obres escalantines. La coherència que al nostre parer presenten no es tant mérit nostre com la millor prova de la solidesa d'un teatre, el d'Escalante, sovint menystingut. Un teatre que ens fa riure -i molt- però que tampoc no renuncia a posar-nos davant febleses humanes i davant fracassos vitals que, al remat, no son tan cómics com semblen.
Ha calgut també, era inevitable, posar coses de la nostra collita (situacions, diàlegs) per tal d'entreteixir els múltiples fils emprats, sense que el ritme se'n ressentira. Coses noves, no massa de tota manera, que hem tractat que estigueren sempre dins l'esperit de l'autor. Els resultats creiem que han valgut la pena: el que teniu ací es molt més que Tres forasters de Madrid, però sense deixar mai de ser Escalante. Al cap i a la fi, els veïns del Ferrís no devien de ser molt diferents dels que ací hem convocat. I els espectadors tenien tot el dret a conéixer-los també... i a passar una molt bona vetlada amb tots ells. A Escalante, i a la saviesa visual de Luis G. Berlanga, ho ha d'agrair, sens dubte.

JOSEP LLUÍS i RODOLF SIRERA


Representacions

Teatre Rialto: 11/10/1995


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es