Més dades

Si haguérem d'explicar aquesta obra des de la seua concepció o classificació en qualsevol esquema formal de la música o del teatre, segurament generaríem un discurs tan prolix i tan ple d'acotacions que a la fi despistaría al públic, com succeeix amb la majoria d'obres escéniques de Caries Santos.No obstant aixó, convé aventurar-se a assenyalar algunes característiques singulars amb qué podrem enfrontar-se a aquesta obra: El punt de partida es la veu. Aquesta es un instrument natural que pot articular alhora diversos llenguatges sonors: des de la paraula cantada o parlada, fins els sons musicals d'execució tradicional, passant, entre els límits del llenguatge i la música, pels sorolls físicament factibles, els quals també conformen un llenguatge de comunicació tan expressiu i contundent com qualsevol altre. Encara que la partitura de Tramuntana Tremens parteix de la notació musical tradicional, totes aqüestes possibilitats, inclosa la definició deis sons mes especulatius, la conformen. Tot en ella está perfectament calculat, res s'ha deixat a la improvisació.
A la veu cal afegir-li la teatralitat; el componen! escénic -coreografía, vestuari-, en aquest cas parteix del mateix fet musical, per la qual cosa no s'han de buscar les seues arrels en el denominat teatre musical o en la música-acció, els productes deis quals en poc s'aproximen a Tramuntana Tremens. En aquest espectacle, la funció tradicional d'un cor, el Cor de Valencia, s'han anat imbrincant altres components, la utilització del eos i el treball coreográfic, que, sota la direcció de Gracel Meneu, ha anat trobant la perfecta adequació amb els sons. El vestuari, auténtica escenografía dissenyada per M. Elena Roque i cenyida al eos deis cantants, i la il-luminació d'Eric Teunis, completa aquest exultant espectacle, la condensació i expressivitat del qual fan d'ell un tot compacte. Tramuntana Tremens es compon d'una successió de dotze seqüéncies que segueixen amb la máxima eficacia la polsió de la música, en la qual s'alternen múltiples combinacions vocals que es proveeixen de l'ária de la solista fins els tutti. El seu ritme i els persistents canvis faran que adoptem la millor de les actituds per a la seua contemplado: submergir-se en la seua permanent sorpresa.
TALÍA: programa de mà, programa de luxe, currículum, dossier d'espectacle

Representacions

Teatre Principal: 03/01/1992
Teatre Principal: 01/02/1990
Mercat de les Flors: 30/11/1989