Soledades / Soledats

Imatge d'alta resolució

Soledades / Soledats

Imatge d'alta resolució

Soledades / Soledats

Imatge d'alta resolució

Soledades / Soledats

Imatge d'alta resolució

Soledades / Soledats

Imatge d'alta resolució


Soledades / Soledats

Imatge d'alta resolució


Soledades / Soledats

Imatge d'alta resolució


Soledades / Soledats

Imatge d'alta resolució


Fitxa de espectacle

Soledades / Soledats

Companyia: Edu Borja / El circo la telaraña
Duració: 50'


Documents per a consultar en la sala

  • DT/723 Soledades de Edu Borja. ficha técnica del espectáculo, [...]
  • V488 DVD Soledats
  • F935 'Soledades/ Soledats'. 2 cópies (12*17,7 cm. B/N); 3 cópies [...]
  • 135/6 3 Programas de mano de Soledades en Color y 2 Fotocopiados.

Fitxa tècnica

Autor: Borja, Edu
Direcció escènica: Borja, Edu
Intèrpret: Borja, Edu
Il·luminació: Borja, Edu
Espai escènic: Borja, Edu
Vestuari: Borja, Edu
Realització de vestuari: Ibáñez, Irene
Estudis de grabació: Estudis Tabalet
Realització de il·luminació: Beltrán, Josep Miquel
Veu en off: Borja, Edu
Idea original: Iglesias, Josep Lluís
Regiduria: Navarro, Rosa M.


Més dades


La gent es troba més sola del que ella mateixa creu.
Una collecció de personatges solitaris ens fa reflexionar sobre les nostres pròpies soletats.
Un solitari titellaire, illuminat però incomprengut, ens parla un poc de la seua vida dedicada a l'amor als titelles (amor a objectes al cap i a la fi), alguns tristos i altres desvergonyits, però sempre personatges solitaris.
En un món sense moralitat i que utilitza l'artista com a ornament de diversió i evasió amb què olvidar la seua inconfesable realitat quotidiana, reivindique la figura de l'artista despullat, lliure de parafernàlies alienes a la seua creació. La imaginació contra l'electrònica galacticorobòtica. Poètica contra la vulgaritat.
Reivindique el titella com a fet teatral i lluite perquè la mateixa gent de teatre el considere com a tal. Treballa per a dignificar aquest especial llenguatge teatral del titella en el nostre entorn després de conèixer el gran respecte i admiració que les societats orientals li professen i de comprovar el lamentable concepte d'interpretació en el titella que el públic i, fins i tot, molts titellaires té a occident.
Quan un ninot que es mou en l'escenari és capaç de sorprendre'ns i posar-nos la pell de gallina, un fet màgic s'ha produït: "la illusió". Per un moment, hem arribat a veure un ninot viu, un objecte. Si ens reduím al seu tamany, el titella pot arribar a tocar fibres molt amagades de la nostra sensibilitat.
Els titelles, muts companys de mirada imperturbablement penetrant, m'han fet sentir-me reflectit en els seus moviments. Espill de les nostres ànimes tant en la bondat com en el mesquí, ens parlen de les nostres pròpies soletats.

La gente se encuentra más sola de lo que ella misma cree. Una colección de personajes solitarios nos hace reflexionar sobre nuestras propias soledades.
Un solitario titiritero, iluminado pero incomprendido, nos habla un poco de su vida dedicada al amor a las marionetas (amor a objetos al fin y al cabo), algunas tristes y otras desvergonzadas, pero siempre personajes solitarios.
En un mundo sin moralidad y que utiliza al artista como ornamento de diversión y evasión con que olvidar su inconfesable realidad cotidiana, reivindico la figura del artista desnudo, libre de parafernalias ajenas a su creación. La imaginación contra la electrónica galáctico-robótica. Poética contra la vulgaridad.
Reivindico el títere como hecho teatral y lucho para que la misma gente de teatro lo considere como tal. Trabajo para dignificar este especial lenguaje teatral de la marioneta en nuestro entorno tras conocer el gran respeto y admiración que las sociedades orientales le profesan y de comprobar el lamentable concepto de interpretación en el títere que el público e incluso muchos titiriteros tienen en occidente.
Cuando un muñeco que se mueve en el escenario es capaz de soprendernos y ponernos la piel de gallina, un hecho mágico se ha producido: "la ilusión". Por un momento, hemos llegado a ver un muñeco vivo, un objeto. Reduciéndonos a su tamaño, el títere puede llegar a tocar fibras muy escondidas de nuestra sensibilidad.
Los títeres, mudos compañeros de mirada imperturbablemente penetrante, me han hecho sentirme reflejado en sus movimientos. Espejo de nuestras almas tanto en la bondad como en lo mezquino, nos hablan de nuestras propias soledades.


Representacions

Sala La Cassola: 23/03/1991


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es