Fitxa de espectacle

Quimera y amor de don Perlimplín con Belisa en su jardin

Companyia: Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana
Estrena: 11 d'abril de 1991


Documents per a consultar en la sala

  • 2/11 Programa de mà
  • DT/63 Quimera y amor de Don Perlimplín con Belisa en su jardín: [...]

Fitxa tècnica

Autor: García Lorca, Federico
Direcció escènica: Gómez, José Luis
Intèrpret: Alterio, Héctor, Arévalo, Oscar, Benedicto, Sonsoles, Calvo, Eduardo, Galiana, María, García Bernal, Mercedes, García, Fernando, García, Ricardo, Gómez, Pablo, Macías, Juan José, Malta, Olivia, Millán, Manuel, Santana, José Luis
Il·luminació: Guerra, José Manuel
Espai escènic: Vera, Gerardo
Vestuari: Vera, Gerardo
Producció: Centro Andaluz de Teatro. CAT, Comunidad de Madrid
Música: Maso, Alejandro


Més dades


Durant anys -deu o dotze?- s'ha apropat ¡ allunyat de mi, com en añades, l'impuls ¡ la necessitat de muntar Amor de Don Perlimplín con Belisa; la ¡dea es torna obsessiva de vega-des, i recurren! sempre. Fou motiu de sornni ¡ les seues múltiples ¡matges, possibles i impossibles, foren anotades previsiblement. Encara em pregunte el perqué profund deis diferents a¡ornaments, causats sempre per raons de calendari, que precediren a Tactual decisió en escena. Potser, simplement, no hi navio arribat l'hora.
Es la seua gran complexitat. La relativa brevetat i aparent sim-plesa de les situacions son un vel enganyós. Lorca desenvolupa una historia d'amor quasi fáustica, grandiosa, en la aual renuncia, subtil venjanca i superació del desig carnal funcionen simultániament. Després del seu sacrifici, Perlimplín deixará a Belisa atrapada en una xarxa molt mes poderosa que la deis instints: la de Tamor al ¡ove de la capa roja. Mort Perlimplín i manifestó la capacitat i la fondária del seu propósit Belisa estimará per a sempre la seua ánima en la idea de ('imaginan i ¡ove amant. O, potser sí? Les al-lusions cristológiques del final animen la conjectura, pero Lorca no es filósof ni teóleg, sino poeta, la seua recerca no impulsa l'analisi, sino detona, al fons de rimaginari personal ¡nterrogants essencials. I, d'altra banda, el sentiment amores que Perlimplín fa descobrir a Belisa no es sociable, aqueixa set no té consol, aquesta ferida no es tanca mai, el seu bálsam i el seu sentit consisíeixen ¡ustament en el descobriment personal de la capacitat d'experimentar... TAmor, i aqueixe Amor, amb majúscula, transcendeix fins i tot el seu mateix objecte, es torna forca essencial, capacitat creadora.

Durante años -¿diez o doce?- se ha- acercado y alejado a mí, como en oleadas, el impulso y la necesidad de montar Amor de Don Perlimplín con Be/isa, la idea se volvió obsesiva a veces, y recurrente siempre. Fue motivo de ensoñación y sus múltiples imágenes, posibles e imposibles, fueron anotadas previsivamente. Aún me pregunto el porqué profundo de los varios aplazamientos, debidos siempre a razones de calendario, que precedieron a la actual decisión en escena. Quizá, simplemente, no había llegado la hora.
Está su enorme complejidad. La relativa brevedad y aparente simpleza de las situaciones son un velo engañoso. Larca desarrolla una historia de amor casi fáustica. grandiosa, en la que renuncia, sutil venganza y superación del deseo carnal funcionan simultáneamente. Tras su sacrificio, Perlimplín dejará a Belisa atrapada en una red mucho más poderosa que la de los instintos: la del amor al joven de la capa roja. Muerto Perlimplín y manifiesto el alcance y hondura de su propósito, Belisa amará de por siempre su alma en la idea del imaginario y joven amante, pero ese amor no encontrará sujeto en qué saciarse. O ¿quizá sí? Las alusiones cristológicas del final animan la conjetura, pero Larca no es filósofo ni teólogo, sino poeta, su búsqueda no impulsa el análisis, sino detona, en el hondo del imaginario personal interrogantes esenciales. Y, por otra parte, el sentimiento amoroso que Perlimplín hace descubrir a Belisa no es sociable, esa sed no tiene alivio, tal herida no cierra nunca, su bálsamo y su sentido consisten justamente en el descubrimiento personal de la capacidad de experimentar... el Amor, y ese Amor con mayúscula, trasciende incluso su propio objeto, se vuelve fuerza esencial, capacidad creadora.


Representacions

Teatre Rialto: 11/04/1991


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es