Companyia: Magnet i Burch
Duració: 1 h. 08 min.

---

Documents per a consultar en la sala

• DT/772 Dossier d'espectacle
• V1243 Grabación
• V1243_1 Grabación

---

Fitxa tècnica

Coreografia: Magnet i Burch, Cristina
Direcció coreogràfica: Magnet i Burch, Cristina
Ballarí/na: Alsina, Mónica, Boada, Martí, Brossa, Sílvia, Leiva, Diego, Tarruella, Cristina, Tejada, Domingo, Vilanova, María, Vilella, Susana
Il·luminació: Simarro, Constancio
Espai escènic: Quintana, Mónica
Espai sonor: Civit, Jordi
Vestuari: Español, Rosa
Realització d'espai escènic: Castells-Planas
Realització de vestuari: Langa, Toni, Nuñez, Carme, Ramis, Ramón
Fotografia: Català Roca, F., Lobber, Hans
Producció: Centre Dramàtic d'Osona, Generalitat de Catalunya
Música: Bach, Johann Sebastian, Fauré, Gabriel, Mompou, Frederic, Monteverdi, Claudio, Vivaldi, Antonio
Creació: Magnet i Burch, Cristina

---

Més dades

Aquest espectacle de Dansa -el seu títol es tret d'un poema del poeta Josep M. de Sagarra-, es un intent de fer amb uns poemes i una música una coreografia. Per fer-ho s'havia de lligar la expressivitat del moviment amb la paraula, i per això s'havia de posar un èmfasi personal en la forma de recitar els poemes. Aquest toc emotiu en la veu i el moviment de l'intèrpret era, per aquest motiu, necessari per la coreògrafa.
L'espectacle comença amb tres poemes de Josep M. de Sagarra que donen una imatge sensual i delitosa d'un paisatge i del mar, el segueix "Raó i follia" de J.V. Foix on els ballarins reflecteixen unes idees antagòniques,
després, el següent, amb "Venècia i Empúries" fa la mateixa jugada, però amb dos ambients diferents, el barroc i l'auster paisatge d'Empúries. El tema de la mort que ja s'enceta en l'anterior poema apareix després en "Ai, la negra barca" de l'Espriu, en que la mort es alhora atraient i sensual i el drama es que l'home ha de lluitar contra la seva naturalesa per escapar-se'n. I finalment, un poema molt tendre del poeta de la Barceloneta Joan Salvat Papasseit "Dóna'm la mà", i un poema esperançador d'en Joan Maragall. En tot moment el mar sempre hi es present, un rerefons que es un marc, i una font d'inspiració dels poetes i també de la coreògrafa.

---