Companyia: L'Americana Teatre
Estrena: 23 de març de 1995

---

Documents per a consultar en la sala

• 15/12 Programa de mà
• LV161 Llibre
• DV28 Text teatral fotocopiat

---

Fitxa tècnica

Autor: Cardeña, Chema
Direcció escènica: Rocatti, Isabel
Intèrpret: Cardeña, Chema, Juan Ariño, Pepa, Pastor, Ernesto, Sánchez, Begoña
Il·luminació: Barreda, Alfons
Espai escènic: Bisquert, Amparo, Bisquert, Jordi
Vestuari: García, Enric
Realització d'espai escènic: Burgos, Josep
Realització de vestuari: García, Enric
Fotografia: Cerezo, Santiago
Grabació banda sonora: Ac Estudis
Banda sonora: Vivó, Panchi

---

Més dades

«Septiembre de 1926.
Una tarde lluviosa.
Dos horas y media después del funeral de Rodolfo Valentino...»
¡Qué curios, abans de començar, la mort de Valentino! I si ell no hi és, ¿Qui ens conduirà? ¿Amb qui ens identificarem al lliarc de l'obra? ¿On, l'heroi?
Vejam, tenim un -cadàver exquisit-: un protagonista que no hi es, un buit primer pla.
I aquesta -absència- determina una estructura dramàtica diferent: sorgeix el segon pla, d grup, la massa, el cor (o com vullga dir-li). Nietzsche deia que l'auténtic protagonista de la tragèdia és el cor, el qual crea l'heroi/espill per tal de resoldre, d'aquesta manera, els seus afers.
En Anoche fue Valentino emergeixen quatre rostres (quatre visions o punts de mira), als quals la mancança de l'heroi els permet d'individualitzar-se i a més, poder accedir al -buit primer pla-. Acció aquesta, que els possibilüa mostrar-se i mostrar-lo alhora. Aixó esdevé d'una forma puntual (a la manera d'un quartet musical de jazz en que, episodicamenl, cada instrument se sitúa en primer pla i efectúa -un solo-).
En el text de Chema no hi ha lloc per a l'heroi tal com, tradicionalment, ha sigut concebut; ja que l'únic heroi possible es l'heroi mort. O potser que d'herois, ho siguem tote.
Aquest canvi d'óptica em sembla més d'acord amb l'experiència de realitat dels nostres dies, i per aquesta rao, més enriquidor.
I es aquesta visió, aquest joc, aquell que des de les taules us proposem..., ¡Que el gaudiu!.

Isabel Rocatti

---

Representacions

Teatre Talia: 23/03/1995

---