Més dades

El punt de partida d'este treball és una evocació del mite de Prometeu, l'amic dels homes, el del foc, el que va ser condemnat per rebel.lar-se contra l'autoritat del totpoderós Zeus i castigat per això: una àguila li va menjar el fetge mentre estava encadenat a una roca, allà al Caucas. Sembla que els mites són així com somnis col.lectius i que alguns tornen una vegada i una altra perquè els somiem tossudament. És el que sol passar amb això que els experts anomenen mites fundacionals: els que hi ha en l'origen de la nostra cultura, com ara el cas de Prometeu, el mite del robatori del foc. Amb esta peça no pretenem contar el mite d'una forma convencional, sino més prompte idear un ritu on coexistisquen el terror i el goig d'aquell moment primer, quan la humanitat començava a inventar-se.

Representacions

Teatre Principal: 16/05/2001