El idiota en Versalles

Imatge d'alta resolució de Maque Falgás

El idiota en Versalles

Imatge d'alta resolució de Maque Falgás

El idiota en Versalles

Imatge d'alta resolució de Maque Falgás

El idiota en Versalles

Imatge d'alta resolució de Maque Falgás

El idiota en Versalles

Imatge d'alta resolució de Maque Falgás


El idiota en Versalles

Imatge d'alta resolució de Maque Falgás


El idiota en Versalles

Imatge d'alta resolució de Maque Falgás


El idiota en Versalles

Imatge d'alta resolució de Maque Falgás


Fitxa de espectacle

El idiota en Versalles

Companyia: Arden Producciones
Duració: 1 h. 42 min.
Estrena: Teatre Talia 14 d'octubre de 1999


Documents per a consultar en la sala

  • DT/207 El idiota en Versalles: ficha, reparto, hojas de prensa, [...]
  • 48/7 Programa de mà
  • F696 Fotografia en paper
  • V687 1 DVD El idiota en Versailles
  • DT/1954 Arden Producciones: curriculum, programa de mano.
  • C99/29 El idiota en Versalles

Fitxa tècnica

Autor: Cardeña, Chema, Cardeña, Chema
Direcció escènica: Portaceli, Carme
Intèrpret: Alabor, Esther, Cardeña, Chema, Garés, Juan Carlos, González Lillo, Daniel, Sancho, Inma, Vayá, Amparo
Il·luminació: Domènech, Maria
Espai escènic: Bueso, Antoni
Vestuari: Peris, Pascual
Disseny de cartell: Bolta, Salvador
Disseny gràfic: Arden Producciones
Realització d'espai escènic: Maldonado, Ricardo
Ajudant de direcció: Cardeña, Chema, Meschini, Fabrizio
Fotografia: Falgás, Maque
Producció: Arden Producciones, Teatres de la Generalitat
Material tècnic: Dodinuf S.A.
Música: Lully, Jean Baptiste
Grabació banda sonora: Martínez, Ximo
Perruqueria: Perfil y Stil-Pla
Producció executiva: Pitarch, Cristina
Sonorització: Rojo, Ximo
Realització de il·luminació: Sales, Jesús
Regiduria: Utiel, Olga


Més dades


L'obra és una recreació del teatre clàssic francés de l'època anominada "classicisme francés" del segle XVII. És per això que la seua estructura serà la pròpia d'aquesta època: cinc actes curts. Cada acte anirà precedit per una carta que els personatges aniran llegint i que està relacionada amb la trama i amb un inesperat final: cinco actos cortos.

OBERTURA
L'any 1686, el músic de la cort de Lluís XIV, Jean Baptiste Lully, acaba d'estrenar la seua òpera "Phaeton". S'escolten els aplaudiments de la cort. El vell músic apareix tot sol i abatut. La gangrena va devorant els seus dies. Entre el deliri i l'èxit, Molière, el seu antic col·laborador, apareix. Du mort més de deu anys i fa burla de l'èxit del pompós músic. Junts recorden el passat, vint anys enrere, quan Molière va acudir a la Cort per a treballar amb Lully.

ACTE I
L'any 1664. El dramaturg i actor Jean Baptiste Poquelin rep una carta del músic de Lluís XIV, Jean Baptiste Lully, en la qual li comunica que haurà d'acudir a Versalles per ordre reial per a traballar amb ell. Se li encomana escriure una peça clàssica, "Medea", que Lully dirigirà i musicarà. El repartiment el formarà el propi Molière, la reina i l'amant del rei Lluís XIV, Mademoiselle Louise de La Vallière. Molière en principi es nega, però 7.000 lliures de pagament el fan replantejar la seua postura i accepta. Apareix la reina que ignora la participació de Louise en la funció i, en enterar-se, se'n va decidida a no prendre part en la representació. Louise tranquilitza a Molière: "La reina farà el que el rei diga". Molière es desespera.

ACTE II
La reina rep una carta del rei en la qual l'obliga a complir la seua ordre. Ella accedix de mala gana. Comencen els assajos, que resulten ser un autèntic desastre. Louise no té cap aptitud per al cant i la reina ignora les normes mínimes de la declamació. L'enfrontament entre ambdues és inevitable i el treball dels dos creadors es fa impossible.
Lully està enamorat de Louise i li demana a Molière que escriga una carta d'amor testimoniant la seua devoció i signant-la com si fóra el propi Lully. Molière accepta a canvi que Lully recomane al rei la seua obra "Tartufo"

ACTE III
Louise rep una carta d'amor signada per Jean Baptiste, però creu que es tracta del mateix Molière. La reina i Louise tenen un encontre en el qual es fan confidències sobre el rei.
Molière i Lully discutixen sobre les paraules i la música i descobrixen que en fons només obedixen el rei i que lluiten entre el desig de crear lliurement i l'obligació reial. "Tartufo" seria una peça en la qual ambdós podríen expressar tot el seu talent, però el rei vol "Medea".
Lully desitja conéixer la resposta de Louise a la carta que va escriure Molière en nom seu. Louise, convençuda que és Molière qui l'estima, s'entrega a ell davant l'estupor del propi Molière.

ACTE IV
Lully rep una carta del rei on li comunica que en tres dies tornarà a Versalles. Lully té poc de temps per a conquerir a Louise.
La reina ha fet grans progressos gràcies a l'ajuda de Molière i, davant d'aquest fet, descobrix l'atracció que sent per ell, fins el punt d'entregar-se plenament.
Lully interromp l'escena perquè vol batre's en duel amb Molière per haver-se aprofitat de Louise en nom seu. La reina defensa a Molière, però quan descobrix que eixa altra dona és Louise, ordena a Lully que acabe amb ell. Louis intercedeix per Molière i Lully perdona la seua vida. Descobrim ací el secret de Louise: és un home.
Molière explota fastiguejat per les trampes i els jocs de Versalles. La reina i Lully es troben en una delicada situació enfront del rei. Lully té una idea.

ACTE V
Molière escriu una carta a Lully en què el cita en la sala s'assajos abans de la representació de "Medea". Tot el món espera als jardins i el rei està a punt d'arribar. Molière exigeix el lloc de comediògraf reial a canvi del seu silenci davant del rei. Però la reina i Lully amenacen a Molière d'ensenyar la carta que va escriure signant com "Jean Baptiste" a Mademoseille Louise confessant el seu amor. Molière es veu atrapat i finalment accedix.
La reina i Louise es dirigixen al teatre per a actuar. Lully i Molière es queden sols. Molière furiós intenta colpejar Lully, aquest li comunica que ha proposat el seu "Tartufo" al rei i que, com ha acceptat, podran preparar la representació junts. Després de pensar-ho Molière accepta i va al teatre per a actuar amb les dames.

Lully es disposa a fer el mateix, però la veu del fantasma de Molière el deté. Tornem a l'inici de l'obra. El temps ha passat i la mort aguaita a Lully. Ell ho assumeix però afirma que la seua obra i la de Molière sempre quedaran. Molière es burla d'ell. Comencen a sonar les notes de "El burgés gentilhome", Lully queda ensimismat amb la música. El fantasma de Molière desapareix. Lully el busca i, finalment, entén la realitat. S'allunya i cau el teló.

La obra es una recreación del teatro clásico francés de la época denominada "clasicisme francés" del segle XVII. Es por eso que su estructura será la propia de esta época: cinco actos cortos. Cada acto irá precedido por una carta que los personajes irán leyendo y que está relacionada con la trama y con un inesperado final.

OBERTURA
El año 1686, el músico de la corte de Lluís XIV, Jean Baptiste Lully, acaba d'estrenar su ópera "Phaeton". Se escuchan los aplausos de la corte. El viejo músico aparece solo y abatido. La gangrena va devorando sus días. Entre el delirio y el éxito, Molière, su antiguo colaborador aparece. Lleva muerto más de diez años y se burla del éxito del pomposo músico. Juntos recuerdan el pasado, veinte años atrás, cuando Molière acudió a la Corte para trabajar con Lully.

ACTO I
El año 1664. El dramaturgo y actor Jean Baptiste Poquelin recibe una carta del músico de Luís XIV, Jean Baptiste Lully, en la que le comunica que deberá de acudir a Versalles por orden real para trabajar con él. Se le encarga escribir una pieza clásica, "Medea", que Lully dirigirá y musicará. El reparto lo formará el propio Molière, la reina y la amante del rey Luís XIV, Mademoiselle Louise de La Vallière. Molière en principio se niega, pero 7000 libras de pago le hacen replanteárse su postura y acepta. Aparece la reina que ignora la participación de Louise en la función y, cuando se entera, se va decidida a no tomar parte en la representación. Louise tranquiliza a Molière: "La reina hará lo que el rey diga". Moliére es desespera.

ACTO II
La reina recibe una carta del rei en la que le obliga a cumplir su orden. Ella accede de mala gana. Comienzan los ensayos, que resultan ser un auténtico desastre. Louise no tiene ninguna aptitud para el canto y la reina ignora las normas mínimas de la declamació. El enfrentamiento entre ambas es inevitable y el trabajo de los dos creadores se hace imposible.
Lully está enamorado de Louise y le pide a Molière que escriba una carta de amor testimoniando su devoción y firmándola como si fuera el propio Lully. Molière accepta a cambio de que Lully recomiende al rey su obra "Tartufo"

ACTO III
Louise recibe una carta de amor firmada por Jean Baptiste, pero cree que se trata del mismo Molière. La reina y Louise tienen un encuentro en el que se hacen confidencias sobre el rey. Molière y Lully discuten sobre las palabras y la música y descubren que en el fondo sólo obedecen al rei y que luchan entre el deseo de crear libremente y la obligación real. "Tartufo" seria una pieza en la que ambos podrían expresar todo su talento, pero el rei quiere "Medea".

Lully desea conocer la respuesta de Louise a la carta que escribió Molière en nombre suyo. Louise, convencida de que es Molière quien la ama, se entrega a él ante el estupor del propio Molière.

ACTE IV
Lully recibe una carta del rey donde le comunica que en tres días volverá a Versalles. Lully tiene poco tiempo para conquistar a Louise.
La reina ha hecho grandes progresos grácias a la ayuda de Molière y, ante este hecho, descubre la atracción que siente por él, hasta el punto de entregarse plenamente.
Lully interrumpe la escena porque quiere batirse en duelo con Molière por haberse aprovechado de Louise en su nombre. La reina defiende a Molière, pero cuando descubre que esa otra mujer es Louise, ordena a Lully que acabe con él. Louise intercede por Molière y Lully perdona su vida. Descubrimos aquí el secreto de Louise: es un hombre.
Molière explota asqueado por las trampas y los juegos de Versalles. La reina y Lully se encuentran en una delicada situación ante el rei. Lully tiene una idea.

ACTO V
Molière escribe una carta a Lully en la que lo cita en la sala de ensayos antes de la representación de "Medea". "Todo el mundo" espera en los jardines y el rey está a punto de llegar. Molière exige el lugar del comediógrafo real a cambio de su silencio delante del rey. Pero reina y Lully amenazan a Molière con enseñar la carta que escribió firmando como "Jean Baptiste" a Mademoseille Louise confesando su amor. Molière se ve atrapado y finalmente accede.
La reina y Louise se dirigen al teatro para actuar. Lully y Molière se quedan solos. Molière furioso intenta golpear a Lully, éste le comunica que ha propuesto su "Tartufo" al rey y que, como ha aceptado, podran preparar-se la representación juntos. Después de pensarlo Molière acepta y va al teatro para actuar con las damas.

Lully se dispone a hacer lo mismo, pero la voz del fantasma de Molière lo detiene. Volvemos al inicio de la obra. El tiempo ha pasado y la muerte acecha a Lully. Él lo asume pero afirma que su obra y la de Molière siempre quedaran. Molière se burla de él. Comienzan a sonar las notas de "El burgués gentil hombre", Lully queda ensimismado con la música. El fantasma de Molière desaparece. Lully lo busca y, finalmente, entiende la realidad. Se aleja y cae el telón.


Representacions

Teatre Talia: 14/10/1999
Teatre Calderón d'Alcoi: 20/05/1999


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es