Companyia: Ballet de la Generalitat, Centro Andaluz de Danza (CAD)
Estrena: 04/05/2002, Teatre Principal de València

---

Documents per a consultar en la sala

---

Fitxa tècnica

Direcció coreogràfica: Pérez Calvete, Pilar, Santos, Leonardo
Ballarí/na: Jiménez, Erick Patrick, Martín, Amalia, Martín, Carina, Martín, José Miguel, Ñeco, Leticia, Picher, Mª Jesús
Il·luminació: Utrilla, Luis Miguel
Vestuari: Sáez de la Torre, Alejandro
Producció: Centre Coreogràfic de Teatres de la Generalitat

---

Més dades

La tarongina florix en les nostres terres en la frontera de l'hivern. Es el senyal de l'inici de la primavera ¡ evoca en nosaltres sensacions físiques molt concretes. La seua aroma envoltant es fa omnipresent durant uns dies, el record del fred deixa pas al despertar del cicle vital i el verd brillant de les fulles de l'arbre fa ressaltar encara més la blancor de la flor. Sevilla i València compartixen una rica herència de mestissatge cultural. La flor del taronger, que en àrab significa flor blanca, simbolitza per a nosaltres el món de sensacions comunes dels que habitem aquestes terres mediterrànies.
El treball presentat és el fruit de la trobada de sis ballarins, tres de cada estructura, dirigits per dos coreògrafs. En el curt període que va durar la creació, es va teixir a través d'una recerca conjunta de materials coreogràfics, un territori compartit de sensacions i emocions al voltant de la imatge de la tarongina.
Es un homenatge als diferents pobles que han donat forma a la nostra identitat.

El azahar florece en nuestras tierras en la frontera del invierno. Es la señal del inicio de la primavera y evoca en nosotros sensaciones físicas muy concretas. Su aroma envolvente se hace omnipresente durante unos días, el recuerdo del frío deja paso al despertar del ciclo vital y el verde brillante de las hojas del árbol hace resaltar todavía más la blancura de la flor. Sevilla y Valencia comparten una rica herencia de mestizaje cultural. La flor del naranjo, que en árabe significa flor blanca, simboliza para nosotros el mundo de sensaciones comunes de los que habitamos estas tierras mediterranias.
El trabajo presentado es el fruto del encuentro de seis bailarines, tres de cada estructura, dirigidos por dos coreógrafos. En el escaso tiempo que duró la creación, se tejió a través de una búsqueda conjunta de materiales coreográficos, un territorio compartido de sensaciones y emociones alrededor de la imagen del azahar.
Es un homenaje a los diferentes pueblos que han dado forma a nuestra identidad.

---

Representacions

Teatre Principal: 04/05/2002
Teatre Principal: 04/05/2002

---