Victòria Blanc

Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.


Victòria Blanc

Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.


Victòria Blanc

Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.


Victòria Blanc

Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.


Victòria Blanc

Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.


Victòria Blanc

Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.


Victòria Blanc

Imatge d'alta resolució de Jose Luis Muñoz Gómez.


Fitxa de espectacle

Victòria Blanc

Companyia: Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana
Duració: 1 h. 23 min.
Estrena: 25 de marzo de 1992, Sala Moratín


Documents per a consultar en la sala

  • 11/6 Programa de mà
  • DT/612 Victòria Blanch: planos técnicos A3
  • V141 Grabación
  • DV206 Text teatral fotocopiat
  • CD61 So en CD
  • FD/6/24 Fotografíes de 'Gresca al palmar', 'Ribera', 'Victòria Blanc'
  • F157 'Victoria Blanc'. 23 còpies (17*23 cm., B/N); 3 còpies (13*18 [...]

Fitxa tècnica

Autor: Molins i Casaña, Manuel
Coreografia: Sevilla, Carlos
Direcció escènica: Benavent Benavent, Enric
Intèrpret: García, Enric, Molins i Casaña, Manuel, Soler, Consol
Il·luminació: Navarro, Josep Elias
Espai escènic: Sevilla, Carlos
Vestuari: París Latino
Realització d'espai escènic: Odeón Decorados
Producció: Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana
Direcció musical: Cerveró, Joan


Més dades


VICTORIA BLANC ES MIRA A L'ESPILL
Un dia, desprès d'anys de ser els seus aliats i de respon-dre-li invariablemenf que la seua máscara era la mes bella, els espills li donaren l'esquena a Victòria, o millor, li mostraren el seu revers, ja que els espills no tenen esquena; o millor encara, s'entossudiren en desemmas-carar-la i la despullaren de la seua única arma, de la ficció de ser Victoria Blanc en la qual Pactriu s'havia obstinat fins mes enllá del que es aconsellable, fins a punt perillos en qué el camuflament adquereix més pes i més importància que el mateix camuflament i la identitat, maquillada i dissimulada, es dilueix sota a disfressa, perd pes i s'evapora.
Volgué Manuel Molins -o seria més correcte dir que fou el teatre qui ho volgué- que aquell mateix dia un dels seus espills més foscos i de superficie més rugosa i aturmentada, el fidel a l'excés Oscar Vidal, decidirà recórrer les tortuositats de les seues fantasies i cobrir el cim de la seua ambició en convertir-se en Victòria Blanc, és a dir, maquillar-se com ella i disfressar-se com ella en un acte d'amor tan sublim com grotesc, en 'arravatament terminal d'un amor que, condemnat a cargolar-se sobre ell mateix, no disposa de més programa que l'autodevoració.
I aquell dia, per primera vegada, com dos xiquets que s'espanten del monstre que ells mateixos havien imagi-nat i al qual reconeixen immediatament d'entre la multitud d'aquells que habiten als espills, tant Victòria com Oscar es troben cara a cara amb Victòria Blanc.

ENRIC BENAVENT


Representacions

Sala Moratín: 25/03/1992


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es