Més dades

Un fantasma recorre el món global. El món sembla haver esdevingut el castell podrit d'Elsinore. Podrit pel crim, la corrupció, la mentida, les manipulacions, les falses amistats, la violència, els aprofitats de tota mena, l'oblit interessat, les religions opressores, la guerra, els maltractaments a les dones i a totes les víctimes innocents: Ofèlies eternes en mans de falsos amors patemals i més que dubtoses declaracions d'amor etern. Un fantasma recorre el món global. El periodista, després de deu anys desitjant un fill, té el xiquet que esperava. Però la criatura pateix una hipotonia severa: naix sense capacitat de moviment i als pocs dies mor. Un fantasma recorre el món global. La dona cau en una depressió i ell retorna al seu llibre preferit, HAMLET de W. Shakespeare, i al seu banc en un racó del jardí on acostumava a passar les hores lliures, junt amb la seua dona, dialogant amb les flors, regirant els seus secrets: les margarides o la hipocresia, el fonoll o la dissimulació i l'engany, la ruda o la pietat, el romaní o la memoria i la violeta o la lleialtat contra la corrupció. Vells codis d'una ètica silenciada. I allí, atzar i origens d'un altre relat, superposicions, es troba amb una vella: la Dida de la jove Ofelia, filla d'un comerciant actual que ha fet fallida i busca comprar els favors dels polítics per remuntar els seus negocis. Un fantasma recorre el món global.
D'aquesta manera, els personatges actuals es barregen amb els vells personatges, la ficció penetra la realitat o la realitat mostra la seua veritable cara en la ficció, el relat antic es fon amb el succés actual i tot és ja un únic relat laberíntic sense plantejament, nus ni desenllaç pròpiament dits i on el temps deixa de ser el temps que ens controla els somnis per ser la plataforma d'un relat ètic que va i ve per la memòria i el joc, el present i el passat, la fantasia i el llenguatge etern de les flors. I pel crit; sí, pel crit també. Un fantasma recorre el món global.
I així Ofèlia, l'Ofèlia d'ahir i l'Ofèlia d'avui, l'Ofèlia del llibre i l'Ofèlia del carrer, crida i ens convida a cridar, a moure'ns, contra l'ombra que ens paralitza ja que els fantasmes els creem nosaltres: la seua identitat s'alimenta de la nostra por o covardies, ¡nteressos o mediocritats. Un crit contra la mort dels nens devorats pel fantasma global i tantes mediàtiques complicitats: El cos del dolor es torna opac i pesa, cau precipitadament i s'afona en les aigües. Paisatge submarí. El caragol fosc de la nit atura l'arribada del sol. Canallades. L'ombra se li escola per una orella i l¡ roba el moviment. Pogués ofegar-me en tu, caure com el fill o la pedra. Però l'ombra tot ho cobreix d'oblit i de silenci. Romaní, amor; un crit. Que el xiquet cride. Donaria totes les flors del món per sentir el teu crit!

MANUEL MOLINS

Representacions

Teatre Rialto: 12/02/2004
Teatre del Raval de Gandia: 25/03/2004