Fitxa de espectacle
Companyia: Institut Valencià de Cultura
Duració: 1 h 30 min.
Estrena: 9 de febrero de 2024 en el Teatre Rialto
Autor: Alvarado, Josi
Direcció escènica: Sánchez, Santiago
Direcció coreogràfica: Soler, María José
Intèrpret: Alegre, Marina, Belmonte, Resu, Casany, Josep Manuel, Escartí, Alberto Ángel, Fernández, Juanki, Izquierdo, Rebeca, Miralles, Gemma, Mora, Candela, Valls, Rebeca, Vercher, Pau
Il·luminació: Garma, Félix
Espai escènic: Ibáñez, Dino
Espai sonor: Álvarez, José Luis
Vestuari: Salaverri, Gabriela
Disseny gràfic: Kassab, Assad
Realització d'espai escènic: Los reyes del mambo
Ajudant de direcció: Mengó, Mamen
Caracterització: Fuentes, Inma
Fotografia: Jiménez, Vicente A.
Vídeo: Artiga, Amador
Assessorament històric: Herrero, Yayo
Màscares: Juezas, Enric, Llorca, Àgueda
Auxiliar de direcció: Lucas, Víctor
Composició musical: Lucas, Víctor
Ajudant de vestuari: Miota, Rosalía
Assessorament de imatges: Sánchez, Gervasio
Es pot fer poesia després d'Auschwitz? Teatre antibel·licista després de Gaza, de Ucraïna? Per què hi ha guerres que continuen considerant-se justes? Quina és la responsabilitat dels mitjans occidentals en la disneyficació dels conflictes? Troianes Fucking Nowhere incomoda en les preguntes i dona veu a les víctimes: la població civil i, en especial, a les dones i els seus fills.
Si Eurípides alçara el cap el tornaria a enterrar en veure Cassandra atacada per Àiax en el lavabo d'un bar, en veure Taltibi, el missatger, convertit en un reporter de guerra corromput pels Déus del mercat.
Les nostres troianes són belles i herètiques. Es diuen Andròmaca i Hècuba però també Fàtima i Svitlana i són crit i són música, rialla i campana. Perquè la història no té per què estar condemnada arepetir-se. Perquè aquesta vegada elles escriuen el final.
¿Se puede hacer poesía después de Auschwitz? ¿Teatro antibelicista después de Gaza, de Ucrania? ¿Por qué hay guerras que continúan considerándose justas? ¿Cuál es la responsabilidad de los medios occidentales en la disneyficación de los conflictos? Les Troianes. Fucking Nowhere incomoda en las preguntas y da voz a las víctimas: la población civil y, en especial, a las mujeres y sus hijos.
Si Eurípides levantara la cabeza la volvería a enterrar al ver a Casandra atacada por Áyax en el lavabo de un bar, al ver a Taltibio, el mensajero, convertido en un reportero de guerra corrompido por los Dioses del mercado.
Nuestras troyanas son hermosas y heréticas. Se llaman Andrómaca y Hécuba pero también Fátima y Svitlana, y son grito y son música, risa y campana. Porque la historia no tiene por qué estar condenada a repetirse. Porque esta vez ellas escriben el final.
Teatre Rialto: 09/02/2024
Teatre Arniches: 05/04/2024
Teatre Principal de Castelló: 23/03/2024
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es