Companyia: Teatres de la Generalitat
Estrena: Teatre Rialto, 26 de febrer de 2003

---

Documents per a consultar en la sala

• 65/5 Programa de mà
• DT/42 Nointendo: cuaderno didáctico, hoja de horarios y precios.
• FD/3/2 Fotografia digital
• DV147 Text teatral fotocopiat
• V1022 Grabación
• FD/6/10 Fotografies de l'espectacle 'Un enemic del poble'
• FD/7/42 Fotografíes de l'espectacle 'Un enemic del poble'
• FD/7/41 Fotografíes de l'espectacle 'Un enemic del poble'
• V665 4 DVD, 1 VHS; Valencià. Un enemic del poble
• V665_1 1 VHS: Promo. Un enemic del poble
• LV665 Plany en la mort d'Enric Ribera

---

Fitxa tècnica

Autor: Ibsen, Henrik
Traducció: Lluch i Hervás, Antoni
Direcció escènica: Portaceli, Carme
Intèrpret: Bàguena, Àlvaro, Barceló, Manel, Benavent Benavent, Enric, Cediel, Anna, Forner, Albert, Gadea, Joan, Martínez, Pilar, Romo, Miguel Ángel, Sanjaime, Carles
Il·luminació: Domènech, Maria
Espai escènic: Azorín, Paco
Vestuari: Ros, Rosa
Realització d'espai escènic: OAM Centre Cultural Sant Cugat
Realització de vestuari: Atuendo
Ajudant de direcció: Sancho, Inma
Caracterització: Fuentes, Inma
Fotografia: Falgás, Maque
Producció: Teatres de la Generalitat
Banda sonora: Bono, Rafael
Fotografia cartell: Carreguí, Santi
Versió: Martínez Luciano, Juan Vicente
Ajudant d'espai escènic: Milán, Pere

---

Més dades

L'acció transcorre en un modest establiment termal, única font d'ingressos d'una xicoteta ciutat nòrdica, a la vora d'un fiord.
L'obra comença quan el protagonista, doctor Stockmann, metge del balneari, ha descobert que eixes aigües, fins llavors tingudes per salubres, són una letal barreja de virus i bacteris. El director del diari local, a qui Stockmann confia la seua investigació, vol revelar el fet; compta amb generar així una enorme gratitud popular.
El germà major del doctor, regidor i president de l'establiment termal, està en contra de la despesa que suposa sanejar l'estació termal perquè caldria tancar el balneari durant almenys dos anys: això comportaria la ruïna de la Cambra de Comerç. En conseqüència, el regidor amenaça d'acomiadar el doctor si persisteix a alertar els seus conciutadans.
Fins ací, Stockmann ha comptat amb el suport del diari local i presumeix que també amb la sensatesa dels seus veïns, però l'espantall de la misèria, invocat hàbilment i eloqüentment pel regidor, mou a tots a retirar-li el seu suport al doctor.
Ni tan sols pagant de la seua pròpia butxaca aconsegueix Stockmann que el diari s'anime a publicar les dades de l'anàlisi del laboratori. Stockmann decidix llavors convocar alguna cosa semblant a una assemblea oberta i a parlar planerament de l'assumpte amb els seus conveïns.
Però el que va poder ser una conferència aclaridora, es converteix en una tempestuosa reunió que només li aporta el vituperi popular: com "enemic del poble" se li apostrofa i els vidres de les seues finestres són trencats a pedrades. Perd la seua ocupació i també la filla, la mestra local; els seus fills menors són expulsats del col·legi...
Stockmann renuncia a una herència important per a no tindre que retractar-se i es mostra decidit a lliurar la seua particular batalla. I si la majoria no li deixa més opció que educar als xiquets indigents que arreplega pel carrer al costat dels seus propis fills, això és precisament el que farà. Així li coste cinquanta anys convertir eixe minoritari auditori en hòmens lliures capaços de pensar amb els seus propis caps.
Al capdavall, pronuncia la frase amb què cau el teló, eixa tan socorreguda, la que afirma que l'home més sol és també el més fort.

Durant la reposició d'aquest espectacle Albert Forner va ser substituït per Manel Barceló.

---

Representacions

Teatre Rialto: 26/02/2003
Teatre Romea de Barcelona: 13/11/2003

---