Companyia: Companyia Hongaresa de Teatre
Duració: 80 min
Estrena: 17 Setptiembre de 2015, Sala ultramar, València

---

Documents per a consultar en la sala

---

Fitxa tècnica

Autor: Cunillé, Lluïsa, Zarzoso, Paco
Direcció escènica: Zarzoso, Paco
Intèrpret: Fígols, Àngel, López, Lola
Espai escènic: Gonçalves, Damián
Vestuari: Carbonell, Josán
Fotografia: Pla, Jordi
Composició musical: Alamá Gil, José, Salvador, Jesús "Chapi"
Violoncel: Alamá, Teresa
Comunicació: Picazo, Antoni

---

Més dades

Amb Serenata para un país sin serenos, els autors ens vam proposar fer un salt en el buit, ja que alguns dels personatges de la peça són interpretats per un violoncel en directe. Un joc escènic que obliga l'espectador a entendre el que diuen els personatges a través de la música. Això ens va obligar a utilitzar diferents tècniques perquè aquesta proposta no quedara en un mer experiment formal i que el públic realment poguera, d'alguna manera, entendre a aquests personatges muts de paraula, però loquaces musicalment. D'igual manera que el text està escrit a quatre mans, també la música serà composta en col·laboració per Jesús Salvador Chapi i José Alamá Gil. El resultat d'aquest dispositiu serà un diàleg entre la paraula i la música del violoncel. Els autors escrivim també els textos de les rèpliques d'aquests personatges, material del qual partiran els compositors per a crear la música. Convertir les paraules en música suposa un repte inèdit en el teatre: Allà on la paraula sembla no arribar, arriba l'emoció diàfana que expressa la música; i en els aspectes en què la música troba els seus esculls expressius, la paraula i la poesia són capaces d'aprofundir en la complexitat dels personatges. Resoldre aquesta alquímia en favor de la intensitat, la tensió dramàtica i la capacitat d'emoció és el repte que els autors ens hem proposat.


Con Serenata para un país sin serenos, los autores nos propusimos dar un salto en el vacío, ya que algunos de los personajes de la pieza son interpretados por un violonchelo en directo. Un juego escénico que obliga al espectador a entender lo que dicen los personajes a través de la música. Esto nos obligó a utilizar diferentes técnicas para que este propuesta no quedara en un mero experimento formal y que el público realmente pudiera, de alguna manera, entender a estos personajes mudos de palabra, pero locuaces musicalmente. De igual manera que el texto está escrito a cuatro manos, también la música será compuesta en colaboración por Jesús Salvador Chapi y José Alamá Gil. El resultado de este dispositivo será un diálogo entre la palabra y la música del chelo. Los autores escribimos también los textos de las réplicas de estos personajes, material del cual partirán los compositores para crear la música. Convertir las palabras en música supone un reto inédito en el teatro: Allá donde la palabra parece no llegar, llega la emoción diáfana que expresa la música; y en los aspectos en que la música encuentra sus escollos expresivos, la palabra y la poesía son capaces de ahondar en la complejidad de los personajes. Resolver esta alquimia en favor de la intensidad, la tensión dramática y la capacidad de emoción es el reto que los autores nos hemos propuesto.

---

Representacions

Sala Ultramar: 17/09/2015
Teatro Lagrada: 02/01/2016
Casa de Cultura de Port de Sagunt: 16/01/2015
Centro Cultural Las Cigarreras: 10/11/2015

---