Companyia: CRC. Companyia de Repertori Contemporàni
Duració: 60'
Estrena: 8 de novembre de 2001

---

Documents per a descarrega

• Cartell
• Programa de mà

---

Documents per a consultar en la sala

• 66/9 Programa de mà
• DT/435 Dossier [...]
• TX416 Text teatral fotocopiat
• 57/11 Programa de mà
• FD/3/39 Fotografia digital
• V804 Grabación
• V804_1 Grabación

---

Fitxa tècnica

Autor: Pontcharra, Natacha de
Direcció escènica: Marín, José
Intèrpret: Miravete, Pepe
Il·luminació: Barberá, Alberto
Vestuari: Fraile, Marisa
Realització d'espai escènic: Molín, Vito Dal
Ajudant de direcció: Bañón, José María
Caracterització: García, Ana
Fotografia: Carrillo, Alberto, Pérez, Xavi
So: Eurotrack, Miravete, Pepe
Versió: Gómez Grande, Fernando
Producció executiva: Mestre, Tomás
Perruqueria: Miravete, Trino

---

Més dades

Mickey Linternas és el retrat d'un home amb greus dificultats per a relacionar-se amb la realitat (quan fa el balanç de la seua vida, els records comencen a jugar-li males passades). Sabem com és de difícil recordar la infantesa sense que la memòria et torne justament allò que desitjaries oblidar. I just en eixe moment apareix sense avisar el dimoni polièdric del desig que no seguix les normes fixades i vola al teu voltant fins que es manifesta i s'encarna en alguna cosa, en algú.

Dos finestres té Miki: vigilar i desitjar. Només això? És una possibilitat.

El personatge diu, referit al temps, als dies: "S'han aglutinat". He intentat que el personatge i l'intèrpret, el meu estimat Pepe Miravete, es confonguen de tal manera que, quan el vigilant es mostre, aparega l'actor en ell mateix, sense deutes amb el pesonatge. Tal com deia Lucian: "L'escenari, per a emocionar-nos, mai ens ha de recordar simplement la vida, sinó que ha d'adquirir vida pròpia per a poder reflectir precisament la vida". Cal no ser indulgent amb el tema.

"Jo sóc igual que tothom"- diu Miki. És possible.
Però, serà veritat?

JOSÉ MARÍN


Mickey Linternas es el retrato de un tipo con graves dificultades para relacionarse con lo real (cuando hace balance de su vida los recuerdos empiezan a hacerle unas malas pasadas). Sabemos lo difícil que es recordar. la infancia sin que la memoria te devuelva justamente lo que desearías olvidar. Y justo en ese momento aparece sin avisar el demonio poliédrico del deseo que no sigue normas fijas. Volando alrededor hasta que se manifiesta, se encarna en algo, en alguien.

Dos ventanas tiene Mickey: Vigilar y desear. ¿Sólo eso? Es una posibilidad.

Dice el personaje, referido al tiempo, a los días: "Se han aglutinado". Así he intentado yo que el personaje y el intérprete, mi querido Pepe Miravete, se confundan de tal modo que cuando el vigilante se haya mostrado, aparezca el actor en sí mismo, sin deudas con el personaje. Como dice Lucian: "El escenario, para emocionarnos, nunca debe recordarnos simplemente la vida, si no que debe adquirir vida propia precisamente para reflejar la vida". No hay que ser indulgente con el tema.

"Yo soy igual que todo el mundo"- dice Mickey. Es posible.
Pero ¿será verdad?

JOSÉ MARÍN

---

Representacions

Sala Moratín: 27/05/2003
Teatre Arniches: 31/03/2006
Sala Moratín: 08/11/2001

---