Més dades

Poc més de seixanta anys després de l'arribada al poder de Hitler, Europa viu el ressorgiment de la xenofòbia i el racisme de tota mena, de la intolerància cap a les minories, de la imposició de la uniformitat front a la diferència. Aquest fenomen, està donant-se d'igual manera tant a l'Europa occidental com a l'antiga Europa de l'Est, un cop desapareguts els règims comunistes.
La incògnita plantejada és: per què ressorgeixen aquestes aberracions ara, a les portes d'un nou mil·lenni?
Les respostes, segurament, en són moltes, complexes i no exemptes de contradiccions. La veritat és que vivim en una societat canviant que trastoca les velles estructures en què ens hem educat; inseguretat, insolidaritat i violència solen ser els seus devastadors efectes. També és cert que, des de la caiguda del mur de Berlín, el vell ordre internacional quedà enderrocat i encara no hem trobat un nou equilibri. Als Balcans ja ha esclatat el polvorí, a l'ex-Unió Soviètica assistim una altra barbàrie. També pels nostres carrers circula el germen de l'odi racial.
La història segueix avançant amb fermesa però, al capdavall, els esdeveniments que ens van estremir, cauen en l'oblit. La ciència troba explicacions objectives i el drama humà esdevé un fet històric.
"NASCUTS CULPABLES" arreplega els testimonis reals sobre persones que, fins avui, pateixen les conseqüències de la "història anònima". Ells ens conten, senzillament, les seues vides, res més, però tampoc res menys. Són fills i nets d'antics nazis que d'una forma o altra, participaren en el genocidi. Heretaren una culpa que no és la seua, però que els seguirà acompanyant durant tota la seua vida; fins i tot a les properes generacions. Els fills dels autors nazis saben molt poc de la història dels seus pares, viuen al darrere d'un mur de silenci. Rebuig, comprensió, admiració. Es basen gairebé sempre en suposicions o descobriments fortuïts. Darrere la façana burgesa i senzilla de les famílies és difícil imaginar els antics nazis, els criminals despietats. Els seus testimonis resulten durs, sorprenents, freds, sarcàstics, esborronadors, contradictoris. Víctimes o culpables? És la qüestió que ens plantegen, és el dilema que els atrapa. Com enfrontar-se al fet de veure els pares convertits en personatges públics repudiats? Com enfrontar-se al despertar de la consciència? Com enfrontar-se a la pròpia identitat sota el pes de la Història? Hi ha respostes? No hi ha receptes, no hi ha conclusions, no hi ha catarsi. Per a ells no hi ha pau, no hi ha descans. Un no pot desprendre's del seu passat, tan sols el pot conquistar. Per a oblidar és necessari tornar a recordar... El virus de la consciència està present en tot el món, però molt pocs en contrauen la malaltia. La majoria viu sense màcula.
Avui la Història es repeteix. Les petites històries íntimes d'aquestes persones, la seua recerca per trobar respostes ens ajuda a personalitzar la gran Història i així, potser, entendre-la una mica millor.

Representacions

Espai Moma: 27/01/2000