Companyia: La Pavana, Teatres de la Generalitat
Duració: 1h 45'
Estrena: Setembre de 2004, Teatre de Barakaldo

---

Documents per a descarrega

• Programa de mà en valencià Programa de mà
• Text de la versió escènica adaptat per Rodolf Sirera
• Video clip en format avi
• Dossier didàctic
• Dossier de premsa
• Text sobre Henrik Ibsen
• Dossier
• Programa de mà en castellà

---

Documents per a consultar en la sala

• V701_3 Grabación
• V701_4 Grabación
• V701_5 Grabación
• 75/1 Programa de mà
• 90/11 Programa de mà
• V1022 Grabación
• V701_2 Grabación
• V701_1 Grabación
• DT/510 Hedda Gabler: dossier de prensa, postal, catálogo.
• FD/6/22 Fotografíes de Hedda Gabler

---

Fitxa tècnica

Autor: Ibsen, Henrik
Traducció: Sirera Turó, Rodolf
Direcció escènica: Calatayud, Rafael
Intèrpret: Belmonte, Resu, Castilla, Ángela, Ferrer Báguena, Amparo, Forner, Albert, García, Mamen, Linares, Jaime, Vicente, Carlos
Il·luminació: Calatayud, Rafael, Martín, José
Espai escènic: Calatayud, Rafael
Vestuari: Cabedo, Rocío
Ajudant de direcció: Canet, Empar
Producció: La Pavana, Teatres de la Generalitat
Regiduria: Gómez, Álvaro
Audiovisual: Muñoz, Adolfo
Projecte gràfic: Reileck
Entrenament actoral: Rocatti, Isabel
Versió: Sirera Turó, Rodolf

---

Més dades

Hedda Gabler és, sens dubte, una de les obres més apassionants d'Ibsen i, alhora, una de les més pessimistes. El gran autor noruec crea la figura d'una dona singular, el cor de la qual aspira a una vida plena de gestos sublims, heroics, però que manca de la determinació necessària per portar-los a terme. Empresonada per un matrimoni al qual s'ha avingut perquè "era convenient" i atés que no troba el mitjà d'abastar eixe gran amor amb el qual somnia (l'home que estima, molt més intel.ligent que el seu marit, ha acabat convertit en un alcohòlic com a conseqüència de la indecisió d'Hedda), ofegada per l'ambient mediocre d'una xicoteta ciutat, com ho era per aquells temps Cristiania, en la qual els vicis de tots són constant matèria de conversa i d'escàndol, i la hipocresia de la moral de la xicoteta burgesia és la norma, Hedda Gabler sucumbirà davant la seua pròpia incapacitat no ja per transformar el seu entorn sinò per, assumint les seues pròpies contradiccions, transformar-se a ella mateixa. En paraules d'Àngel Ganivet, Hedda Gabler no és una dona "tan vulgar que s'acomode a la vida rutinària, ni el seu esperit és tan elevat que se sobrepose a les rutines; no és tan bona que es conforme de viure modestament i honrada, ni gosa ser dolenta per la por a què diran".
A partir d'estos supòsits, i amb una extraordinària economia d'elements dramàtics, Ibsen construeix, amb precisió absoluta, una autèntica tragèdia contemporània, en la qual la indecisió i el tedi assumeixen el mateix paper de la fatalitat que, als clàssics, duia als personatges a la destrucció. Hedda Gabler pertany a un món que, quan el dramaturg escriu la seua obra, el 1890, ja no existeix o es troba en vies d'extinció. Enfront de la Nora de Casa de nines, que abandona sa casa i la seua vida anterior per ser ella mateixa, Hedda, un personatge dotat, en paraules d'Alberto Adell, "de la ferocitat d'un animal noble, amb alguna cosa de raça a extingir", deixa este món -en el sentit més literal del terme- perquè este món ja no és el seu i se sent incapaç de canviar-lo o adaptar-se.

Durant la representació del any 2004, Manel Barceló i Carles Sanjaime feien els papers de Juez Brack i Ludvorg, respectivament.

---

Representacions

Teatro Principal de Alicante: 27/11/2004
Teatro Principal de Alicante: 27/11/2004
Teatre Rialto: 29/09/2004
Teatre Rialto: 29/09/2004
Gran Teatre Antonio Ferrandis: 25/02/2005
Gran Teatre Antonio Ferrandis: 25/02/2005
Gran Teatre d'Elx: 12/10/2005
Gran Teatre d'Elx: 12/10/2005
Teatre Principal: 26/01/2006
Teatre Principal: 26/01/2006
Teatro Calderón de Valladolid: 11/02/2005
Teatro Calderón de Valladolid: 11/02/2005

---