Més dades

Una manera de suportar l'horror de la realitat, però també d'enfrontar-se a ella, és traslladar-la a un univers màgic i alternatiu. El dia que el pare d'Aurora, soldat republicà, torna d'improvís de la guerra, l'estació de Xàtiva és bombardejada. Angeliu, el germà menut d'Aurora, que cada dia va a esperar son pare a l'estació amb l'esperança del retorn, mor en el bombardeig. La guerra s'acaba pocs dies més tard i el pare d'Aurora s'ha d'ocultar per por a les represàlies dels vencedors. El falangista Miserachs sap que s'amaga pels
voltants, i per tal de capturar-lo no dubta a assetjar tant l'adolescent Aurora com sa mare.
Assetja la mare, desitja la filla. I gaudeix amenaçant-les, atemorint-les.
Tanmateix, en la realitat que Aurora ha reconvertit per a superar la desesperació, Miserachs no és un falangista obstinat i cruel que busca son pare per a matar-lo: Miserachs és un sicari del poder de les Aigües. Perquè Aurora i sa mare provenen de la sobrenatural nissaga de les dones d'aigua, nimfes ancestrals. Sa mare es va casar amb un humà i va transgredir les lleis de les Aigües.
Miserachs té la missió d'aconseguir per qualsevol mitjà restablir aquesta llei: que l'aigua torne a l'aigua, que el fang continue sent fang.
No obstant això, l'entorn màgic no emmascara la terrible realitat d'aquella postguerra, ni la desdibuixa. Dones d'aigua, hòmens de fang s'inspira en el món llegendari popular per a narrar una història sobre la impietat -i el ressentiment- dels vencedors i la indefensió -i la resistència- dels vençuts.

Representacions

Teatre Micalet: 25/10/2013