Companyia: Compañía Nacional de Danza. CND
Duració: 20 min.
Estrena: 6 de octubre de 1990 en el Teatro Romea de Murcia

---

Documents per a descarrega

• Dossier d'espectacle

---

Documents per a consultar en la sala

• V2380 DVD CND2. Grabación grabación en La Nau1 el 24/07/2009

---

Fitxa tècnica

Coreografia: Duato, Nacho
Il·luminació: Effron, Edward
Espai escènic: Nobbe, Walter
Música: Bonet, Maria del Mar
Figurins: Duato, Nacho
Direcció artística: Duato, Nacho

---

Més dades

Arenal es una coreografía de Nacho Duato inspirada en canciones de Mª del Mar Bonet. El propósito del coreógrafo con este ballet, es mostrar la desinhibida alegría del carácter mediterráneo en contraposición a la cotidiana lucha de la vida.
Duato hace este contraste muy claro: por un lado, un grupo de hombres y mujeres bailan motivados por la pura alegría de la música. Su júbilo es reflejado con claros movimientos de los bailarines, paso a dos, paso a tres, paso a cuatro, sobre canciones griegas traducidas al catalán y mallorquinas. Por otro lado, una mujer permanece aparte y baila sola cuatro canciones cantadas a capella. Estas canciones, sin acompañamiento musical, con un contenido realista, surgen como un desgarrado grito del corazón. Sus movimientos están más cerca del suelo que los del resto de los bailarines. Ella es la expresión del influjo de la tierra.
Color, coreografía, movimiento, todo es innegablemente mediterráneo.


María del Mar Bonet


Arenal és una coreografia de Nacho Duato inspirada en cançons de Mª del Mar Bonet. El propòsit del coreògraf amb este ballet, és mostrar la desinhibida alegria del caràcter mediterrani en contraposició a la quotidiana lluita de la vida.
Duato fa este contrast molt clar: d'una banda, un grup d'hòmens i dones ballen motivats per la pura alegria de la música. El seu goig és reflectit amb clars moviments dels ballarins, pas a dos, pas a tres, pas a quatre, sobre cançons gregues traduïdes al català i mallorquines. D'altra banda, una dona Roman a banda i Balla sola quatre cançons cantades a capella. Estes cançons, sense acompanyament musical, amb un contingut realista, sorgixen com un aborronador crit del cor. Els seus moviments estan més prop del sòl que els de la resta dels ballarins. Ella és l'expressió de l'influx de la terra.
Color, coreografia, moviment, tot és innegablement mediterrani.


María del Mar Bonet

---

Representacions

La Nau 1: 24/07/2009

---