Fitxa de espectacle

Zumzum.Ka

Companyia: Gelabert-Azzopardi Companyia de Dansa
Estrena: 24 de junio de 1998 Festival Internacional de Música y Danza de Granada


Documents per a consultar en la sala


Fitxa tècnica

Direcció: Amat, Frederic, Gelabert, Cesc
Coreografia: Gelabert, Cesc
Intèrpret: Azzopardi, Lydia, Costa, Helder, Gelabert, Cesc, Guerrini, Giuliano, López, Maureen, López, Mauren, Saiz Vicky, Taylor, Sarah
Espai escènic: Amat, Frederic
Vestuari: Amat, Frederic
Imatge: Amat, Frederic
Idea original: Amat, Frederic, Gelabert, Cesc
Repetidor: Taylor, Sarah


Més dades

ZUMZUM es una palabra onomatopéyica que describe el sonido de un enjambre de abejas o de una muchedumbre de gente. La letra K es análoga a la persona cándida, al caminante: es la letra que camina; una espada que corta en todas las direcciones. Es un reconocimiento a destacados artistas del siglo XX: Kafka, Kandinsky, Klee, Kantor y otros.

ZUMZUM·KA es más una provocación de la imaginación que un sentimiento realista: es una obra diáfana que minimiza la diferencia entre el sueño y la realidad. Gelabert, Amat y Comelade evocan un lugar nostálgico en el que se despliegan figuras oníricas en un paisaje frío.

Una silueta oscura con un pico cónico está sentada en un trampolín. Un hombre-pájaro mirando fijamente hacia delante, en silencio; sus reflexiones hacen eco en la superficie de hielo mientras observa y escucha apaciblemente cómo los patinadores oníricos construyen su diálogo interrelacionado. El resultado es un ensueño a medio camino entre un mundo melancólico y una energía inestable, que marca el camino de la coreografía hacia su obligatorio y vertiginoso final.

ZUMZUM és una paraula onomatopeica que descriu el so d'un eixam d'abelles o d'una multitud de gent. La lletra K és anàloga a la persona càndida, al caminant: és la lletra que camina; una espasa que curta en totes les direccions. És un reconeixement a destacats artistes del segle XX: Kafka, Kandinsky, Klee, Kantor i altres.

ZUMZUM·KA és més una provocació de la imaginació que un sentiment realista: és una obra diàfana que minimitza la diferència entre el son i la realitat. Gelabert, Amat i Comelade evoquen un lloc nostàlgic en què es despleguen figures oníriques en un paisatge fred.

Una silueta fosca amb un pic cònic està assentada en un trampolí. Un home-pardal mirant fixament cap avant, en silenci; les seues reflexions fan eco en la superfície de gel mentres observa i escolta plàcidament com els patinadors onírics construïxen el seu diàleg interrelacionat. El resultat és un somni a mitjan camí entre un món melancòlic i una energia inestable, que marca el camí de la coreografia cap al seu obligatori i vertiginós final.


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es