Companyia: Teatres de la Generalitat

---

Documents per a consultar en la sala

• DT/9 Dossier d'espectacle
• 39/3 Programa de mà
• F952 'Bodas de sangre'. 23 còpies de l'assaig (24*17,8 cm. B/N)
• AF1 'Bodas de sangre'. 74 còpies (28*20 cm, color)

---

Fitxa tècnica

Autor: García Lorca, Federico
Direcció escènica: Wilson, Edward
Intèrpret: Bravo, Maribel, Cases, Martín, Cases, Martín, Chiner, Marta, Chueca, Mercedes, Ferrer, Empar, Fresneda, Nacho, Gamó, José Antonio, Gamó, José Antonio, Goyanes, Mara, Lagos, Vicky, Martín, María, Merlo, David, Merlo, David, Montero, José, Moreno, Beatriz, Peris Mencheta, Sergio, Román, Mónica, Sánchez, Esther, Sanjuan, Salomó, Ugalde, Santi, Ugalde, Santi, Valle, Carmen del, Villeta, Noelia, Yeste, Carmen
Il·luminació: Duart, Pelegrí
Espai escènic: Bolta, Salvador, Collett, Lotte
Espai sonor: Esteve, Ricardo
Vestuari: Martí, Pepe
Realització d'espai escènic: Xaloc
Ajudant de direcció: Pujol, Jaime
Col·laboració: Conejero Tomás Dionís-Bayer, Manuel Ángel
Producció: Producciones Estrada, Teatres de la Generalitat
Professorat: Amfruns, Montse
Utillatge: Bolta, Salvador, Collett, Lotte
Ajudant de vestuari: Cascales, Luis
Ajudant: Cruz, Rafael
Producció executiva: Lee, Brian

---

Més dades

"Bodas de sangre" és una "tragèdia moderna". La tragèdia clàssica i les formes que la van seguir -com ara la tragèdia shakespeariana- reconeixien la natura catàrtica del fet tràgic. El rei Lear emergeix de la tempesta desprès d'haver perdut tot allò que estima, però ho fa amb una comprensió completa dels seus errors. Encara que, cap al final de Hamlet, l'escenari apareix ple de cadàvers, el propi Hamlet ha arribat a l'autorealització i l'estat de Dinamarca ha estat purificat.
A la fi de "Bodas de Sangre", no sembla haver catarsi en les personatges. Continuen atrapats en un món repressiu. L'única pau que la mare ha aconseguit és el fet de saber que ja no ha de tindre por per la pèrdua d'un altre, perquè ja no li queda ningú dels seus. La Núvia mostra la passió que porta dins, sense poder fer res més. Fins i tot, l'ús ritual de la litúrgia catòlica, cap al final de la funció, invoca la Creu, no com a camí de redempció o de salvació, sinó com a record del patiment i de la mort -"dulces clavos, dulce cruz"-. Si existeix cap catarsi, ho és només per al públic.

---

Representacions

Teatre Principal: 16/11/1995

---