Companyia: Compañía Nacional de Teatro Clásico. CNTC
Duració: 1h 45'
Estrena: Festival de Almagro 2008

---

Documents per a consultar en la sala

• FD/9/18 Las manos blancas no ofenden
• V2262 dvd Las manos blancas no ofenden. Sagunt a escena 08.

---

Fitxa tècnica

Autor: Calderón de la Barca, Pedro
Direcció: Vasco, Eduardo
Coreografia: Castejón, Núria
Intèrpret: Almagro, Pedro, Asiain, Iñigo, Cubero, Miguel, Díez, Montse, Irazábal, Ione, Mariottini, Sergio, Meseguer, Juan, Misó, Toni, Nieva, Silvia, Notario, Joaquín, Pastor, Adolfo, Pedroche, Pepa, Rayos, Elena, Santos, José Luis, Toucedo, Diego
Il·luminació: Camacho, Miguel Ángel (A.a.i.)
Espai escènic: González, Carolina
Vestuari: Lorenzo Caprile
Músics: Águeda, Sara, Castillo, Melissa, Rouco, Irene
Assessor literari: Fuentes, Vicente
Direcció musical: Lázaro, Alicia
Versió: Vasco, Eduardo

---

Més dades

Esta comèdia de capa i espasa, escrita per a palau, degué ser molt coneguda, no sols pel nombre de representacions de què tenim notícia, sinó també per la quantitat d'edicions "soltes" que es van realitzar durant els segles XVII i XVIII.
El que trobem en ella és un Calderón en estat pur, amb el seu instint dramàtic més que desenvolupat i el seu ofici en plenes facultats, autor d'una comèdia elegant i descarada, efectiva i arriscada. El dramaturg utilitza -amplificats- alguns dels seus trucs dramàtics més efectius: l'accident en el riu (en este cas doble), el transvestisme (doble també), el pretendent sense recursos que confon amor amb interés, la dama abandonada que perseguix l'amant ingrat, la pretesa per tots que no es decidix, els paral·lelismes de tot tipus -situacions, diàlegs- la música, imprescindible, dins de l'escena, etc.
Las manos blancas no ofenden, títol que partix, com moltes altres comèdies de don Pedro, d'un conegut refrany, oferix a l'espectador un embolic festiu i deliciós que no s'ha pogut veure sobre els escenaris del país des de fa més d'un segle.



Esta comedia de capa y espada, escrita para palacio, debió de ser muy conocida, no solo por el número de representaciones de las que tenemos noticia, sino también por la cantidad de ediciones "sueltas" que se realizaron durante los siglos XVII y XVIII.
Lo que encontramos en ella es un Calderón en estado puro, con su instinto dramático
más que desarrollado y su oficio en plenas facultades, autor de una comedia elegante y descocada, efectiva y arriesgada. El dramaturgo utiliza -amplificados- algunos de sus trucos dramáticos más efectivos: el accidente en el río (en este caso doble), el travestismo (doble también), el pretendiente sin recursos que confunde amor con interés, la dama abandonada que persigue al amante ingrato, la pretendida por todos que no se decide, los paralelismos de todo tipo -situaciones, diálogos- la música, imprescindible, dentro de la escena, etc.
Las manos blancas no ofenden, título que parte, como otras muchas comedias de don Pedro, de un conocido refrán, ofrece al espectador un enredo festivo y delicioso que no se ha podido ver sobre los escenarios del país desde hace más de un siglo.

---

Representacions

La Nau: 30/07/2008

---