Companyia: Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana
Duració: 1h. 31 min.
Estrena: 14/05/1992, Sala Moratín

---

Documents per a consultar en la sala

• DT/619 El teu gat ha mort: planos iluminación A3
• 11/7 Programa de mà
• F153 Fotografia en paper
• CD28 So en CD
• V157 Grabación
• DV264 P.D. El teu gat ha mort!
• C92/105 P.D.: El teu gat ha mort

---

Fitxa tècnica

Autor: Kirkwood, James
Direcció escènica: Leal Duart, Juli
Intèrpret: Báguena, Álvaro, Calatayud, Rafael, Crespo, Teresa, Fenollar, Cristina, Sanjaime, Carles
Il·luminació: Barreda, Alfons
Espai escènic: Montesinos, Carlos
Vestuari: Cabedo, Rocío
Realització d'espai escènic: Zircó Producciones
Producció executiva: Belda, Inma
Versió: Leal Duart, Juli

---

Més dades

P.D. El teu gat ha mort! És una comèdia molt particular. En contra de l'opinió generalitzada, l'autor l'ha concebuda, primer com a obra teatral, i, després, com a novel·la.
Estrenada en el Buffalo Estudio Arena en una versió per a set personatges, hui, arriba a nosaltres en la versió definitiva per a quatre. Només quatre personatges: dos protagonistes, Vito (el gat) i Jimmy. Podríem dir que l'autenticitat dels seus caràcters i les seues reaccions és la que ha determinat que l'obra haja acabat tenint les característiques actuals. Dues persones reconeixedores en un espai quotidià. Realment, quan s'arriben a dir tantes coses a partir d'allò quotidià, com Kirkwood a P.D. El teu gat ha mort!, no cal afegir molt més.

Aparentment, la comèdia transcorre com un entreteniment, factor que ens sembla respectable en ell mateix, si no fóra perquè és en este punt on resideix la profunditat de l'obra. Dos perdedors, que parlen pel carrer com ho farien dos models autèntics, es veuen atrapats en una situació insòlita. L'equívoc s'ha produït. Aleshores, la comèdia canvia sense perdre el sentit de l'humor per a mostrar-nos l'altra cara de la situació. És possible canviar les nostres vides quan ja hem arribat a la maduresa? És possible, a més, fer-ho partint de zero? Més enllà de l'etiqueta purament sexual, quan apareix un "Vito", hom pot pensar que el fracàs sempre es pot superar.
Kirkwood afirma que creu en la possibilitat d'esmenar-se, i ens ho mostra amb un llenguatge corrent i uns personatges anònims. "Els Vitos t'adopten a tu, no tu a ells..." diu Jimmy en un moment de l'obra.
Els actors, i jo també, pensem que mai és tard i apreciem l'obra, com tots aquells que es puguen reconéixer en qualsevol dels personatges o de les situacions.

JULI LEAL

---

Representacions

Sala Moratín: 14/05/1992
Teatre Rialto: 27/05/1993
Teatre Arniches: 16/06/1992

---