La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez

La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez

La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez

La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez

La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez

La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez


La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez


La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez


La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez


La vida es sueño

Imatge d'alta resolució de Chicho Rubén Gámez


Fitxa de espectacle

La vida es sueño

Companyia: Compañía Siglo de Oro de la Comunidad de Madrid
Duració: 1h. 40'
Estrena: Octubre 2008


Documents per a descarrega


Documents per a consultar en la sala


Fitxa tècnica

Autor: Calderón de la Barca, Pedro
Direcció: Pérez de la Fuente, Juan Carlos
Coreografia: Muraday, Chevi
Intèrpret: Albert, Josep, Blázquez, Paco, Cayo, Fernando, Cuadrado, Pedro, Dal Vera, Victoria, Gómez, Joseba, Huarte, Daniel, Lera, Chete, Ruymán, Jesús, Señas, Samuel
Il·luminació: Guerra, José Manuel
Espai escènic: Garrigos, Rafael
Espai sonor: García, Mariano
Vestuari: Artiñano, Javier
Disseny gràfic: Pérez-Enciso, Jacobo
Realització d'espai escènic: Sfumato. Pintura y Decorado Escénico S.L.
Realització de vestuari: Sastrería Cornejo
Ajudant de direcció: López-Lobato, Yoana
Caracterització: Ronquillo, Alicia
Fotografia: Gámez, Chicho Rubén
Producció: Pérez de la Fuente Producciones
Producció executiva: Calleja, Rosario
Composició musical: Eusebio, José de
Assessor de verso: Fuentes, Vicente, Rojas, Francisco
Fotografia cartell: García-Alix, Alberto
Distribució: Julián, Marta de
Regiduria: López-Lobato, Yoana
Ajudant de producció: Martínez Viejo, Sara, Santa-Olalla, Belén
Perruqueria: Montero, Lupe
Versió: Víllora, Pedro Manuel


Més dades


Creo que fue Ivan Turgueniev quien dijo que Segismundo es "el Hamlet español", con toda la diferencia que hay entre el sur y el norte. Aquel se inhibe a fuerza de irresolución, éste actúa, su sangre meridional le empuja a la acción. La vida es sueño es, sin duda, uno de los experimentos dramáticos más portentosos del teatro universal y una joya del Barroco español. Para entender nuestro tiempo marcado por la confusión nos adentramos en la peripecia humana de Segismundo, príncipe deportado a las entrañas de la tierra, donde nace la noche. Desnudo y encadenado brama en el laberinto. Hidrópico personaje creado por Calderón; pórtico del nuevo mundo que hemos determinado en llamar moderno.

Pero a Segismundo le pedimos más, mucho más. Le exigimos que nos entregue su cetro para subirnos tú y yo al escenario de la historia. Segismundo ya no es Segismundo, es el hombre, el común hombre. Y la mujer. Faltaría más.

En esta cita apocalíptica, no podemos olvidar la poesía. Poco más de tres mil versos conforman la arquitectura verbal de esta pieza estrenada en Madrid en el año 1635, cuando Calderón solo tenía treinta y cinco y era un joven rebelde, inconformista y atormentado. Y dudaba, casi como nosotros, entre el sueño y la realidad. Entre el teatro y la vida. ¿O no?


Crec que va ser Ivan Turgueniev qui va dir que Segimon és "l'Hamlet espanyol", amb tota la diferència que hi ha entre el sud i el nord. Aquell s'inhibix a força d'irresolució, este actua, la seua sang meridional li espenta a l'acció. La vida és son és, sens dubte, un dels experiments dramàtics més portentosos del teatre universal i una joia del Barroc espanyol. Per a entendre el nostre temps marcat per la confusió ens endinsem en la peripècia humana de Segimon, príncep deportat a les entranyes de la terra, on naix la nit. Nu i encadenat brama en el laberint. Hidròpic personatge creat per Calderón; pòrtic del nou món que hem determinat a cridar modern.

Però a Segimon li demanem més, molt més. Li exigim que ens entregue el seu ceptre per a pujar-nos tu i jo a l'escenari de la història. Segimon ja no és Segimon, és l'home, el comú home. I la dona. Faltaria més.

En esta cita apocalíptica, no podem oblidar la poesia. Poc més de tres mil versos conformen l'arquitectura verbal d'esta peça estrenada a Madrid l'any 1635, quan Calderón només tenia trenta-cinc i era un jove rebel, inconformista i turmentat. I dubtava, quasi com nosaltres, entre el son i la realitat. Entre el teatre i la vida. O no?


Representacions

Teatre Principal: 11/02/2009
Teatro Calderón de Valladolid: 02/10/2009


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es