Fitxa de espectacle
Companyia: Santiago Sempere
Duració: 70 min
Ballarí/na: Du Couëdic, Bertrand, Marchal, Eric, Sempere, Santiago
"En el Bosque" ("François et Léon ")
Enguany he treballat inspirat per Francesc d'Assís i he fet un duo: "François et Léon"(50') i una peça per a 23 intèrprets "François et la Forêt" (70') en què he reunit un grup d'intèrprets entre 18 i 80 anys de diversos orígens socials: dones i homes prou representatius del que pot ser transversalment una microsocietat del carrer a Europa occidental.
Ha sigut una experiència molt colpidora que ens ha sorprés a tots a pesar i gràcies potser al fet que no s'hi ha inclòs cap connotació d'obediència religiosa i eixe personatge carismàtic s'ha estudiat prenent-lo com un dels pacifistes més orientals, revolucionaris i intemporals de la nostra cultura espiritual.
La qüestió consistix a plantejar el bosc no com un lloc a què es fuig del món, sinó al contrari, com una al·legoria de la societat en què és difícil viure, un grup social que paradoxalment permet, irrita, impedix, agredix i genera també felicitat i esperances.
Es tracta, així mateix, de descriure i d'experimentar el lloc de la intimitat (la relació amb l'altre o amb si mateix) dins d'una societat.
París, 7 de abril del 2007
LES PETITS ENDROITS DU CORPS. SANTIAGO SEMPERE
"En el Bosque" ("François et Léon ")
Todo este año he trabajado inspirado por Francisco de Asís, realizando un dúo: "François et Léon" (50') y una pieza para 23 intérpretes "François et la Forêt" (70') reuniendo un grupo de intérpretes entre 18 y 80 años de varios orígenes sociales; mujeres y hombres bastante representativos de lo que puede ser transversalmente una microsociedad de la calle en Europa occidental.
Ha sido una experiencia muy fuerte que nos ha sorprendido a todos a pesar y gracias quizás a que se ha descontado toda connotación de obediencia religiosa y se ha estudiado a ese personaje carismático
tomándolo como uno de los pacifistas más orientales, revolucionarios e intemporales de nuestra cultura espiritual .
El tema consiste en platear el bosque no como un lugar al que se huye del mundo, sino al contrario como una alegoría de la sociedad en la que es difícil vivir, un grupo social que paradójicamente permite, irrita, impide, agrede y genera también felicidad y esperanzas.
Se trata así mismo de describir y experimentar el lugar de la intimidad (la relación al otro o consigo mismo) en el seno de una sociedad.
Paris, 7 de abril del 2007
LES PETITS ENDROITS DU CORPS
SANTIAGO SEMPERE
Teatro Gran Cielo: 01/05/2008
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es