Més dades

"Los primeros bailes que vieron mis ojos estaban ligados a los brazos de mi madre, meciendo un cuerpo y acariciando una cabeza; a las manos de mi abuela peinándose el pelo que ocultó durante años bajo un pañuelo negro; a mi padre con las manos entrecruzadas, girando sus pulgares en un continuo remolino; a mi hermano corriendo escaleras arriba y abajo; y a mí buscando algo más en los detalles".

Este trabajo no habla del envoltorio de la piel, ni de lo que oculta, sino de lo que esa piel ve, lo que le asusta y transforma, lo que la despierta y la duerme.

Cada cosa que ven los ojos es diferente, cada sonido que es escuchado es diferente, cada caricia, y cada puesta de sol. La ventana me ofrece un paisaje para regalar a los otros, a ti, porque no te pertenece mi atardecer, éste sólo lo veo yo. Es mío el atardecer que ven mis ojos, pero es para ti. Trataré de explicártelo aunque cada vez que lo explique será diferente.



"Els primers balls que van veure els meus ulls anaven lligats als braços de la mare, que engronsava un cos i acariciava un cabet; a les mans de l'àvia, que es pentinava els cabells ocults durant anys davall d'un mocador negre; a mon pare, amb les mans entrecreuades i girant els polzes en un remolí continu; al meu germà, que corria escala amunt i avall; i a mi, que buscava més enllà dels detalls".

Esta obra no parla de l'embolcall de la pell, ni d'allò que oculta, sinó del que eixa pell veu, d'allò que l'espanta i la transforma, d'allò que la fa despertar i que l'adorm.

Cada cosa que els ulls veuen és diferent, cada so que sentim és diferent, cada carícia i cada posta de sol. La finestra m'oferix un paisatge per a regalar als altres, a tu, perquè el meu capvespre no et pertany, és un capvespre que només jo veig. És meu, el capvespre que veuen els meus ulls, però és per a tu. Tractaré d'explicar-t'ho encara que cada vegada que ho explique serà diferent.

Representacions

Teatro de los Manantiales: 02/05/2008