Companyia: Compañia María Pagés
Duració: 1h. 30'
Estrena: 27 de desembre de 2006 en el Teatro de la Maestranza de Sevilla

---

Documents per a descarrega

• Programa de mà

---

Documents per a consultar en la sala

• DT/1795 Sevilla
• V2194 Sevilla

---

Fitxa tècnica

Direcció: Pagés, María, Sánchez, José Mª
Coreografia: Pagés, María
guió original: Pagés, María, Sánchez, José Mª
Ballarí/na: Aguilar, Eloy, Barrios, José, Fernández, Sonia, Gil, Ángel, González, Tamar, Herrera, Emilio, Jurado, José Antonio, Jurado, María del Mar, Morales, María, Moreno, Silvia, Pagés, María, Ramírez, Pedro, Rodríguez, Isabel, Rodríguez, Rocio, Ruiz, Alberto, Sánchez, Jonathan, Veloso, Ana Isabel
Il·luminació: Sánchez, José Mª, You, Dominique
Espai escènic: Olivares, Christian
Vestuari: Olivares, Christian, Pagés, María, Sánchez, José Mª
Fotografia: Leele, Ouka
Ajudant de coreografia: Barrios, José
Música: Bizet, Georges, Sarasate, Pablo, Shostakovich, Dimitri
Guitarra: Carrillo "Fyty", José, Muñoz, Isaac
Sabateria: Gallardo y Artefyl
Lletra: García Lorca, Federico, Machado, Antonio, Saramago, José
Xelo: Hangonyi, Batio
Realitació atrezzo: Jaenike, Pablo
Asistent figuració: Morales, María
Realitació d´escenaris: Odeón Decorados
Maquillatge: Owen, Paula
Idea original: Pagés, María, Sánchez, José Mª
Cantaores: Ramón, Ana, Rosa, Ismael de la
Percussió: Uriarte, Chema

---

Més dades

En Sevilla hablo de la Sevilla que soy y de la que forma parte de mí. El reflejo de una de esas miles de almas que, como a toda ciudad, la configuraron.
En Sevilla hablo de lo trágico y lo cómico, de lo irónico, de las ceremonias religiosas y paganas, de las academias de baile, de mi visión de la danza flamenca como danza universal, de todos esos símbolos que conformaron mi personalidad; recurriendo con orgullo a sus poetas, sus cantaores, a sus grandes artistas de una cultura milenaria, conocidos o anónimos de un pueblo con un sentido estético rico y particular, profundamente barroco.

A todo ello (y después de mi largo viaje por la experimentación, por la investigación, y frente al nuevo desafío que es toda creación) necesitaba volver. Volver al comienzo de la aventura: volver a las raíces, volver a la infancia, volver a . SEVILLA, la madre de todas mis aventuras, dentro y fuera del escenario.
Y hay tantas maneras de volver. Se vuelve en avión, se vuelve en tren, se vuelve en barco, se vuelve a caballo, a veces con la imaginación o sólo con ese viaje interminable que es el deseo.

Yo elegí volver con el sueño.
Vuelvo a Sevilla, con la tranquilidad de poder volverme a ir, mientras siga soñando.

María Pagés
(A propósito de Sevilla)

A Sevilla parle de la Sevilla que sóc i de la que forma part de mi. El reflex d'una d'eixes milers d'ànimes que, com a tota ciutat, la van configurar.
A Sevilla parle del tràgic i el còmic, de l'irònic, de les cerimònies religioses i paganes, de les acadèmies de ball, de la meua visió de la dansa flamenca com a dansa universal, de tots eixos símbols que van conformar la meua personalitat; recorrent amb orgull als seus poetes, els seus cantaores, als seus grans artistes d'una cultura mil·lenària, coneguts o anònims d'un poble amb un sentit estètic ric i particular, profundament barroc.

A tot això (i després del meu llarg viatge per l'experimentació, per la investigació, i enfront del nou desafiament que és tota creació) necessitava tornar. Tornar al començament de l'aventura: tornar a les arrels, tornar a la infància, tornar a . SEVILLA, la mare de totes les meues aventures, dins i fora de l'escenari.
I hi ha tantes maneres de tornar. Es torna amb avió, es torna amb tren, es torna amb vaixell, es torna a cavall, a vegades amb la imaginació o només amb eixe viatge interminable que és el desig.

Jo vaig triar tornar amb el son.
Torne a Sevilla, amb la tranquil·litat de poder tornar-me a anar, mentres continue somiant.

María Pagés
(A propòsit de Sevilla)

---

Representacions

Teatre Principal: 12/06/2008

---