Fitxa de espectacle
Companyia: Zircó Produccions
Duració: 1h. 10'
Estrena: 20 de febrero de 2008 en el Teatro Talía
Autor: López Mozo, Jerónimo
Coreografia: Extremiana, Ana
Direcció escènica: Tordera, Antonio
Intèrpret: Bravo, Maribel, Linares, Jaime, Ruiz, Reyes
Il·luminació: Crespo, Luis
Espai escènic: Crespo, Luis
Vestuari: Primi, Anna
Realització de vestuari: Zirtec
Ajudant de direcció: Ruiz, Reyes
Fotografia: Cerveró, Olga
Producció: Zircó Producciones
Secretària de producció: Carbonell, Ana
Imatge gràfica: Cerveró, Olga
Promoció: Ebento
Distribució: Ebento
Música: Llopis, Pep
Realització banda sonora: Marmita-Música Viva
Auxiliar de producció: Marrades, Anna
Audiovisual: Marrades, David
Producció executiva: Marrades, Vicente
Documentació: Solaz, Sandro
Regiduria: Storup, Marie A.
Dramatúrgia: Tordera, Antonio
Realitació d´escenaris: Zirtec
Ella se va, premio Ciudad de San Sebastián 2002, es un texto teatral en el que ficción y realidad se entremexclan en torno a hechos actuales con una urgencia cada vez más intensa: la violencia.
Aborda la complejidad de las relaciones de pareja en las que un amor contaminado desfigura toda relación entre él y ella.
El mismo arranque de la obra es siniestro: la violencia psicológica, esa que no deja huellas externas y que dificulta y cierra salidas a la víctima, en este caso la mujer.
El desarrollo de la acción obliga a Ella a enfrentarse utilizando la imaginación y valentía.
Esa lectura es la que primero salta a los ojos, pero el texto tiene más capas, ambiguas y tal vez contradictorias. Porque las cosas no son simples.
Y es que, como dice C. Brie y con razón, el arte nos propone el ver el horror sin bajar los ojos.
Ella se'n va, premi Ciutat de Sant Sebastià 2002, és un text teatral en què ficció i realitat s'entremexclan entorn de fets actuals amb una urgència cada vegada més intensa: la violència.
Aborda la complexitat de les relacions de parella en què un amor contaminat desfigura tota relació entre ell i ella.
La mateixa arrancada de l'obra és sinistre: la violència psicològica, eixa que no deixa empremtes externes i que dificulta i tanca eixides a la víctima, en este cas la dona.
El desenvolupament de l'acció obliga a Ella a enfrontar-se utilitzant la imaginació i valentia.
Eixa lectura és la que primer bota als ulls, però el text té més capes, ambigües i tal vegada contradictòries. Perquè les coses no són simples.
I és que, com diu C. Brie i amb raó, l'art ens proposa el veure l'horror sense abaixar els ulls.
Teatre Talia: 20/02/2008
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es