Companyia: Konjuro Teatro
Duració: 1h. 15 min.

---

Documents per a descarrega

• Cartell Cartell digital en alta resolució

---

Fitxa tècnica

Autor: Moreno, Jorge
Direcció: Moreno, Jorge
Direcció escènica: Covipesa, Daka
Intèrpret: Acera, David, Cillero, Cristina, Moreno, Jorge, Vázquez, Sonia
Il·luminació: García, Fernando, Prieto, Fernando
Vestuari: Añil
Disseny de cartell: Cillero, Cristina
Veu: Blanco, Ana María
Moviment: Colunga, Luchy
Atrezzo: Konjuro Teatro
So: Prieto, Fernando, Vallina, Alberto

---

Més dades

Quan la suposada realitat ens espenta alegrement a l'abisme i el món se submergix en una espiral de manipulacions quotidianes, l'opció de la bogeria adquirix el major dels vigors. Quan el dia a dia es transforma en prolongada nit, els amagatalls de la ment bullen ideant una escapatòria instantània.

Quan l'absència d'un futur Escalda als benpensants, els que no pensen - Ni bé ni mal - Reivindiquen el passat que mai va ser. Quan els ídols de fang, els mites de cartó pedra i les esperances prefabricades fan aigües en el desert del Primer món, s'obri pas la religió d'un Sèptim Art messiànic.
Quan el ball de màscares global oculta les nostres verdaderes intencions, un somriure trastornat servix de refugi a què abandonen. Quan finalitza el rodatge de la vida, la mort reivindica la seua direcció. És llavors quan tots podem ser - O no ser - Marilyn.

SINOPSIS

Cuando la supuesta realidad nos empuja alegremente al abismo y el mundo se sumerge en una espiral de manipulaciones cotidianas, la opción de la locura adquiere el mayor de los vigores. Cuando el día a día se transforma en prolongada noche, los recovecos de la mente hierven ideando una escapatoria instantánea.

Cuando la ausencia de un futuro escalda a los bienpensantes, los que no piensan - ni bien ni mal - reivindican el pasado que nunca fue. Cuando los ídolos de barro, los mitos de cartón piedra y las esperanzas prefabricadas hacen aguas en el desierto del Primer Mundo, se abre paso la religión de un Séptimo Arte mesiánico.
Cuando el baile de máscaras global oculta nuestras verdaderas intenciones, una sonrisa desquiciada sirve de refugio a los que abandonan. Cuando finaliza el rodaje de la vida, la muerte reivindica su dirección. Es entonces cuando todos podemos ser - o no ser - Marilyn.

---

Representacions

Teatre Arniches: 18/11/2007

---