Fitxa de espectacle
Companyia: LasdeCaín
Duració: 60'
Estrena: 8 de febrer de 2010, Casa Municipal de Cultura del Puerto de Sagunto
Autor: Chillida, Godofredo
Direcció: Andreu, Cristina
Coreografia: Andreu, Cristina
Direcció escènica: Miralles, Gemma
Intèrpret: Chillida, Carla, Chinchilla, Domingo, Meliá Romaguera, Luis, Verdugo, Ángela
Il·luminació: Antón, Víctor
Espai escènic: Puerta, Felicia
Vestuari: Perpiñá, Cristina
Disseny gràfic: Bazán, Boke
Realització d'espai escènic: Gisbert, Enrique
Fotografia: Forner, Fina
Música: Alarcón, David, Mei, Joan
Idea original: Andreu, Cristina, Andreu, Cristina
Dramatúrgia: Chillida, Godofredo
Producció executiva: Miralles, Paula, Ramón, Desirée
Utillatge: Muñoz, Ximo
Malajes es una propuesta escénica en la que cuatro personajes (La Muda, Venarrota, Atascao y Sinhigado) se encuentran en la ante sala de la muerte. Recién llegados a este espacio transitorio se sienten desorientados, aunque pronto descubren que volver a la cotidianidad o cerrar la puerta tras de sí depende de ellos.
No hay nada que les ate a su pasado, pero saben que han llegado a ser lo que son gracias a lo vivido.
Nadie habla de culpas, ni mucho menos de pecados; nadie quiere redimirse, nadie necesita ser perdonado. Eso sí, todos son vulnerables y necesitan sentirse cercanos. No quieren hacer el viaje en soledad porque tal vez será el último.
Un viaje sin alguien de quien despedirse no es un viaje, es una huída.
No merece la pena huir cuando se puede vivir o morir como malajes.
Ser malajes carece de sentido en soledad. Para ser malajes, para sentirse malajes, es necesario estar rodeado de sacrificio, de deseo, de recuerdo, de lances hirientes y de aspiraciones personales.
Ser malajes no admite imposturas ni diferencias; se es o no se es.
Únicamente hay una manera de no ser malajes, pero es tan drástica que sólo admite una ida sin retorno.
¡Adiós malajes!
Malajes és una proposta escènica en què quatre personatges (La Muda, Venarrota, Atascao i Sinhigado) es troben en l'ant sala de la mort. Nouvinguts a este espai transitori se senten desorientats, encara que prompte descobrixen que tornar a la quotidianitat o tancar la porta darrere de de si depén d'ells.
No hi ha res que els lligue al seu passat, però saben que han arribat a ser el que són gràcies al que viu.
Ningú parla de culpes, ni de bon tros de pecats; ningú vol redimir-se, ningú necessita ser perdonat. Això sí, tots són vulnerables i necessiten sentir-se pròxims. No volen fer el viatge en soledat perquè tal vegada serà l'últim.
Un viatge sense algú de qui despedir-se no és un viatge, és una fugida.
No val la pena fugir quan es pot viure o morir com malajes.
Ser malajes no té sentit en soledat. Per a ser malajes, per a sentir-se malajes, és necessari estar rodejat de sacrifici, de desig, de record, de casos feridors i d'aspiracions personals.
Ser malajes no admet impostures ni diferències; s'és o no s'és.
Únicament hi ha una manera de no ser malajes, però és tan dràstica que només admite una ida sin retorno.
¡Adiós malajes!
Centre Cultural El Molí de Benetússer: 31/10/2007
Gran Teatre d'Elx: 17/11/2007
L'Altre Espai: 06/03/2008
Casa de Cultura de Port de Sagunt: 08/02/2008
Teatre Arniches: 09/05/2008
Teatro Lagrada: 23/09/2010
Sala Zircó: 19/11/2010
Casa de Cultura de Puçol: 15/02/2014
Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
Bibliowasap: 608 29 58 85
biblioteca_teatre@ivc.gva.es
fmedina@ivc.gva.es