Més dades

La senyoreta Julia és potser el millor dels textos de Strindberg i l'obra més representativa del teatre suec.
El drama se centra en tres personatges: la senyoreta Julia, filla d'un comte; Juan, el seu criat; i Cristina, cuinera i suposada nóvia de Juan. L'acció té lloc en la cuina de la mansió i durant la nit de Sant Joan, festa pagana del solstici d'estiu.
En absència del pare, i mentres el poble està entregat a la diversió, la senyoreta Julia, excitada, invita a ballar al seu criat. Traient profit de la seua privilegiada condició social, la senyoreta juga amb ell, provocant-li i insinuant-se. El joc acaba tornant-se en contra de ella i acaba sent seduïda.
Convertida en el seu amant, Juan veu l'oportunitat de complir el son d'arribar a ser el propietari d'un xicotet hotel de luxe a Itàlia. Per això no dubta a espentar-la perquè robe diners al pare i es fuga amb ell.
Descoberts per Cristina, la cuinera, esta els amenaça amb no deixar-los eixir, i Julia nerviosa li proposa anar-se amb ells, assegurant-li una vida relaxada i una situació que molts crítics han qualificat com un "tàcit i grotesc ménage à trois".
La tornada del comte acovardix al servent, que adopta de nou el seu habitual actitud submisa enfront de les classes superiors. Espantat per les possibles conseqüències del seu comportament, no veu una altra eixida que la d'induir al suïcidi a una dona, que ha perdut la voluntat i capacitat de reacció. Després de l'orde del servent, Julia presa en les seues mans una navaixa i ix d'escena potser per a no tornar mai més.
La senyoreta Julia, dona descendent de la noblesa ha caigut i el seu sentit de l'honor no ha de permetre-li viure. El criat, s'ha elevat seduint a una dona de l'aristocràcia, una dona molt per damunt d'una simple cuinera. L'únic impuls de Juan és el d'ascendir socialment, els mitjans per a aconseguir-ho no importen. S'establix d'esta manera una constant lluita entre la novetat i el vell, el fort i el dèbil, una classe baixa emergent i amb instint de supervivència, i una classe alta abocada a la decadència. Però no sols, també hi ha un enfrontament de la religió enfront de l'ateisme, la monarquia enfront de la república, l'emancipació de la dona enfront de la seua dependència, una lluita, en definitiva, de classes, de sexes i d'idees.
I tot això amb una inspiració en fets reals: Els capritxos de la primera dona de Strindberg, l'aristòcrata finlandesa; el suïcidi de la escriptora sueca Victòria Benedictsson, realitzat amb una navaixa d'afaitar, i la llavors impactant notícia apareguda en la premsa sueca de la seducció d'un criat per una aristòcrata que va acabar de cambrera en un restaurant.
Amb tots estos ingredients no és res estrany que l'obra haja sigut posada en escena en innumerables ocasions i països; i tampoc és de estranyar que s'hagen realitzat nombroses pel·lícules, òperes i inclús ballets. Directors com Bergman i Fassbinder l'han portat al teatre; actrius com les sueques Bibi Andersson i Anita Björk, la francesa Isabelle Adjani o l'anglesa Saffron Burrows l'han interpretat. Inclús directors com Woody Allen han mostrat una debilitat per este autor suec. No en va en la seua pel·lícula Matx Point, li fa un homenatge fent que el seu protagonista, un jove ambiciós i sense escrúpols com Juan aparega llegint les seues obres.
I és que si en quelcom es caracteritza la modernitat de l'obra de Strindberg, és per eixa constant i cruel lluita per la supervivència: El darwinisme ha existit en tots els temps, des que Moisés va presentar la història de la creació, passant successivament de els animals inferiors fins a arribar a l'home.

Representacions

Teatre Principal d'Alacant: 12/01/2008
Teatre Principal: 29/01/2008
Auditori Municipal de Vila-Real: 29/02/2008
Teatre Serrano de Gandia: 27/02/2009