Coming Together

Imatge d'alta resolució


Coming Together

Imatge d'alta resolució


Coming Together

Imatge d'alta resolució


Fitxa de espectacle

Coming Together

Companyia: Ballet de la Generalitat
Duració: 17' 47''
Estrena: 01/05/2007 al Teatre Principal de València


Documents per a consultar en la sala

  • 98/9 Jardí Tancat; Sueños de éter; Coming Together
  • 109/23 Coming, Jardí tancat y viñetas

Fitxa tècnica

Direcció coreogràfica: Duato, Nacho
Ballarí/na: Alonso, Far, Arconada, Diego, Bruno, Denis, Coppo, Fabrizio, Forteza, Jerónimo, García, Yvette, Gosman, Tamara Rosa, Hernandorena, Lara, Huertas, Diana, Machado, Miguel, Massip, Nicolás, Muñiz, Gustavo, Ortiz, Lorena, Retortillo, Samuel, Rodríguez, M. Mar, Royo, Cathy, Sanlés, Fátima, Shopova, Bilyana, Sospedra, Pilar, Vilas, Miriam
Il·luminació: Fischtel, Nicolás (AAI)
Espai escènic: Duato, Nacho
Vestuari: Duato, Nacho
Música: Rzewski, Frederic


Més dades


La turbulenta repetición de estructuras musicales y texto recitado de la frenética composición de Frederic Rzewski proporcionan el acompañamiento y el contrapunto a un trabajo abstracto de Nacho Duato quien, igual que se sirve de su efervescencia para acercarnos al delirio furioso y a la histeria, la emplea como contraste en la creación de atmósferas y matices de carácter onírico.
La aparición de ambos fenómenos no es sólo alternante, sino simultánea, como podría ocurrir en una gran ciudad con los ritmos y las sensaciones que en ella se desarrollan.
El resultado, de evidente corte contemporáneo, induce al espectador a concentrar su atención en los múltiples cambios del proceso coreográfico y en el sistema y la estructura de los pasos, en lugar de en los habituales elementos descriptivos o narrativos.
La pieza titulada Coming Together , creada para un narrador e instrumentos por Frederic Rzewski, y pensada inicialmente para ser interpretada en dos partes , tiene una importancia crucial en la historia de la música repetitiva. En esta obra las técnicas repetitivas y estructurales no son el propósito final, sino los medios para crear un mundo dramático y musical coherente.
Rzewski combina en esta obra el significado político e ideológico del texto con la estructura musical dentro de un contexto basado en una original idea minimal que combina elementos dramáticos y estructurales en una perfecta simbiosis.
Ocho frases sacadas de una carta de Sam Melville (un prisionero político muerto en 1971 durante un motín en la prisión de Attica) son narradas, primero en progresión aditiva y posteriormente deductiva, a lo largo de la obra. El título de la composición es una referencia a una frase de la carta y a la técnica de improvisación musical.



La turbulenta repetició d'estructures musicals i text recitat de la frenètica composició de Frederic Rzewski proporcionen l'acompanyament i el contrapunt a un treball abstracte de Nacho Duato qui, igual que se servix de la seua efervescència per a acostar-nos al deliri furiós i a la histèria, l'empra com a contrast en la creació d'atmosferes i matisos de caràcter oníric. L'aparició d'ambdós fenòmens no és només alternant, sinó simultània, com podria ocórrer en una gran ciutat amb els ritmes i les sensacions que en ella es desenvolupen.
El resultat, d'evident tall contemporani, induïx a l'espectador a concentrar la seua atenció en els múltiples canvis del procés coreogràfic i en el sistema i l'estructura dels passos, en compte de en els habituals elements descriptius o narratius.
La peça titulada Coming Together , creada per a un narrador i instruments per Frederic Rzewski, i pensada inicialment per a ser interpretada en dos parts , té una importància crucial en la història de la música repetitiva. En esta obra les tècniques repetitives i estructurals no són el propòsit final, sinó els mitjans per a crear un món dramàtic i musical coherent.
Rzewski combina en esta obra el significat polític i ideològic del text amb l'estructura musical dins d'un context basat en una original idea minimal que combina elements dramàtics i estructurals en una perfecta simbiosi.
Huit frases tretes d'una carta de Sam Melville (un presoner polític mort en 1971 durant un motí en la presó d'Attica) són narrades, primer en progressió additivament i posteriorment deductiva, al llarg de l'obra. El títol de la composició és una referència a una frase de la carta i a la tècnica d'improvisació musical.


Representacions

Teatre Principal: 01/05/2007
Centre Cultural Enric Valor Benifaió: 08/06/2007
Teatre Calderón d'Alcoi: 26/05/2007
Centre Cultural Olga Cadaval: 30/05/2008
Gran Teatre d'Elx: 18/10/2009
Paraninfo de la Universidad de Alicante: 05/02/2011


Logo Culturarts

Plaça Viriato s/n · 1er. pis
46001 València
Tel. 961 20 65 38 · 961 20 65 00
biblioteca_teatre_ivc@gva.es
medina_fer@gva.es